Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma 1962-63 i a París 1965-66 Conreà el paisatge, el retrat i la composició, i exposà a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medaille Internationale des Arts, la medalla al mèrit en las Belles Arts del govern espanyol, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, la Creu de l’orde d’Alfons X, i el 1998 el papa Joan Pau II el nomenà Cavaller de l’orde de sant Albert Magne

Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill

Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic

Paisatgista i aquarellista Deixeble de Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer Concorregué a nombroses exposicions Correcte acadèmic, fou degà de la societat l’Arca de Noè i soci d’honor del Cercle Artístic de Barcelona

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Fou un dels pintors gòtics que treballaren a Mallorca Identificat per Meiss amb l’anomenat Mestre dels Privilegis , de clara tendència italiana i de filiació estilística relacionada amb Pietro Lorenzetti Documentat entre el 1300 i el 1344 Són seus els retaules de Santa Quitèria 1332 i de Santa Eulàlia 1349, catedral de Mallorca Illustrà el llibre de Lleis Palatines de Jaume II conservat a Brusselles i el Llibre de privilegis de Mallorca , que li donà el primer nom

Fill de Carles Llobet i Busquets Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a Itàlia i França Professor de dibuix titulat a València, exercí a Barcelona 1925-36 Residí a Xile 1940-46, on fou professor a la Universidad Catòlica De retorn a Barcelona, conreà sobretot la pintura mural, especialment en edificis religiosos

Estudià a l’Escola Massana i a Sant Jordi Es donà a conèixer l’any 1964 en una exposició que realitzaren conjuntament amb Arranz Bravo, Bartolozzi, Gerard Sala i d’altres Aquests artistes treballaren en equip fins l’any 1969 Després de la separació del grup se sentí atret pel conceptualisme i realitzà algunes accions com ara Llimós en marxa 1972 Per encàrrec realitzà un mural per a la família March destinat a la seva residència de Cala Ratjada Mallorca, i tornà a interessar-se per la pintura de cavallet Treballa habitualment a Nova York d’ençà de l’any 1975 i actualment conrea una pintura de…

Fill de Josep Llimona  i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid i…

El 1609 entrà al convent mercedari de Tarassona Pintà als convents del seu orde a València el Puig —on es conserven diversos quadres de tema històric—, Sevilla, Toledo i Madrid, on pintà el Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè , d’estil proper al de Pacheco Al convent de la Mercè de Barcelona, on és documentat del 1637 al 1640, hi havia diverses obres seves Fou força considerat en la seva època