Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pladel’Estany i potser a la balma de…
serra d’Orriols
Serra
Serra dels municipis de Bàscara (Alt Empordà) i Vilademuls (Pla de l’Estany).
les Cavorques
Sector o indret
Indret dels municipis de Bàscara (Alt Empordà) i Vilademuls (Pla de l’Estany).
la Farrés
Veïnat
Veïnat del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al NW del poble.
Conserva notables edificis dels s XIII i XIV
Arinsal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1.467 m d’altitud a l’esquerra del riu d’Arinsal.
És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de port Vell
el Palmar
Poble
Poble del municipi de València (Horta), situat a l’extrem sud-oriental de l'Albufera
.
El terreny és totalment pla i en determinades èpoques del’hivern resta tot voltat d’aigua illa del Palmar llevat de la comunicació per carretera Antic poble de pescadors del’estany, havia format part del municipi de Russafa L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo A la fi del s XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments del’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la…
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a la ribera d’…
Guèmol

El Remei
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Barri
Barri del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), al S de la ciutat.
L’església de SantPere, coneguda pel Remei per la imatge mariana que hom hi venera, és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica des del 1608 depèn de Miànigues El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles
Ricard Guerrero i Moreno
Biologia
Microbiòleg.
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina