Resultats de la cerca

Segons a qui s’adreça l’amenaça cap de l’estat, autoritats, etc, segons el mal anunciat, segons si hom ha assolit o no el propòsit perseguit, i segons el moment i la forma de la intimidació, la penalitat és més o menys severa El dret antic qualificava aquest delicte en funció del mal delictiu comminat, i el considerava com una mena de temptativa imperfecta El dret modern ha donat al delicte d’amenaces base substantiva, autònoma, i la majoria de legislacions sancionen aquest fet i varia tan solament la natura del bé jurídic que consideren vulnerat la llibertat personal Alemanya, Brasil, la…

Fill de Felip II de Castella i de Maria de Portugal Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare Projectà de fugir als Països Baixos Informat el rei, el féu empresonar al mateix alcàsser de Madrid fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalanoaragonesos trameteren ambaixadors al rei, on morí pocs mesos després No ha estat provat que tingués contactes amb els rebels dels Països Baixos L’actitud del rei hom cregué, a més, que el príncep havia estat enverinat fou denunciada ja a l’època per Guillem d’Orange i per Antonio Pérez, i la…

Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…

Estudià a l’acadèmia militar de Barcelona i ingressà al cos d’enginyers el 1799 Participà en les guerres contra Portugal i Anglaterra En la Guerra del Francès organitzà un batalló de sapadors, i més tard passà a ésser cap d’estat major 1810-13 Fou ascendit a general de brigada 1815 El 1822 fou designat ministre de la guerra en el govern de Martínez de la Rosa, però com a liberal moderat cessà a conseqüència del fracassat cop d’estat d’aquell mateix any Fou ascendit a mariscal de camp el 1833, i poc temps després fou nomenat capità general de Granada 1834 més tard fou nomenat…

El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i ha impartit…

Un dels caps del bàndol dels Canamunts , a causa de la mort del seu germà Arnau de Santacília i Pacs el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança —fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani FMde Melo— El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal Fou…

Prengué part al setge de Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contra Portugal El 1808 era governador del castell de Montjuïc a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí l’actuació dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge maig-…

Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de…

Filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Maria de Navarra Passà la infantesa, amb la seva germana Constança, sota la tutoria del seu besoncle l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça Després de fracassar successivament els pactes matrimonials amb l’infant Enric de Castella 1348, Ferran de Portugal, Lluís de França, comte d’Anjou 1351-60, Pere I de Castella 1361-67, Joan II de França 1363, el duc Lluís II de Borbó 1369, Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble 1368, i Edmund, duc de York, fill d’Eduard III d’Anglaterra, finalment es casà amb Joan I , comte d’…