Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Joaquín Dicenta

Joaquín Dicenta
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica Juan José , 1895 Conreà temes llegendaris i lírics Honra y vida , 1891 Curro Vargas , 1892 i de tesi Los irresponsables , 1892 Luciano , 1894 Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
Joan Dalmau i Coma
Teatre
Actor.
S'establí a la localitat sevillana de Coria del Río, on tingué la residència fins a la mort Inicià la seva trajectòria professional en el teatre, i vers els anys seixanta actuà en obres com ara La casa de las chivas , de Jaume Salom, La familia de l'antiquari , de Carlo Goldoni, o Don Juan Tenorio , de José Zorrilla Actuà també en algunes sarsueles, com La verbena de la Paloma , de Tomás Bretón L'any 1982 debutà en televisió diversos episodis de Estudio 1 i el 1984 en cinema Últimas tardes con Teresa , de Goncal Herralde Des d'aquests anys la seva trajectòria estigué centrada en aquests dos…
Final de la COP25
Dos dies més tard del calendari previst 2 al 13 de desembre acaba la cimera del canvi climàtic COP25 Prevista inicialment a Santiago de Xile, se celebra finalment a Madrid a causa de les protestes i manifestacions al país Llatinoamericà La cimera, que un cop més projecta l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg als mitjans de comunicació, acaba amb un document de consens amb poques concrecions qualificat àmpliament de mera declaració d’intencions
Nicolau Martínez i Lage
Disseny i arts gràfiques
Metge i caricaturista.
Resident a Lleida des de molt jove, collaborà en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Mont-real Canadà Pertanyia a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales Fou conegut pel pseudònim Niko
Ramon Ribera i Llobet

Ramon Ribera i Llobet
Literatura catalana
Escriptor.
Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes
,
Pedro Fernández Navarrete
Economia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i economista castellà.
Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos
Juan Pardo de Tavera
Cristianisme
Prelat i diplomàtic castellà.
Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V
El Trabajo
Periodisme
Periòdic obrer que aparegué a Sabadell (1898-1909, 1910, 1912-13).
Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès
Gil Saltor i Lavall

Gil Saltor i Lavall
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina