Resultats de la cerca

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra Collaborà en…

Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput el resultat…

Conegué ACano, que l’influí En les seves obres fugí de tot convencionalisme o patetisme són expressives, però alhora sòbries Sant Bru cartoixa de Miraflores i Academia de San Fernando, Madrid i el Crist de la catedral de Segòvia

Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp 1785-91 Membre 1762-91 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la dirigí

És centre industrial fabricacions metàlliques, tèxtils, papereres i de gomes i cultural instituts científics i d’investigacions, universitat, acadèmia militar Bisbat catòlic El 1950 fou capital dels marathes i, després de la conquesta anglesa 1818, capital de la presidència de Bombai

Fou el primer secretari de l’Academia Colombiana de la Lengua i vicepresident de la república Escriptor costumista i festiu, d’una gran perfecció formal, publicà El moro 1897 i Amores y leyes 1898 També fou autor d’obres de filologia

Ambaixador a Anglaterra 1932, durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 representà l’URSS al Comitè de No-Intervenció Fou viceministre d’afers estrangers 1949 Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, escriví nombrosos treballs d’història moderna

Collaborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i la seva comarca Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres

Fou professor clínic de la facultat de Barcelona 1884-1902 Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc Prengué part als Congressos de Barcelona 1888 i de Moscou 1894 El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, hi presentà diverses dissertacions sobre les produccions agrícoles de la seva comarca, entre les quals destaca una Memoria sobre el avellano y variedades que se cultivan en la Selva 1838