Resultats de la cerca

Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, a partir del 1939 dissenyà, amb la collaboració de MOGervič, els famosos avions de la sèrie MIG Rebé el premi Stalin els anys 1946, 1949 i 1952

Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ensenyà matemàtiques als instituts de Tortosa 1842, Tarragona 1846 i Palma 1847 Deixà inèdits nombrosos treballs científics

Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma, i sobre aquesta calamitat escriví un treball mèdic Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat

L’any 1953 es constituí al si de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques l’Asociación de Anestesiología, la qual l’any 1984 quedà enregistrada amb el nom d’Associació Catalana d’Anestesiologia-Reanimació i Terapèutica del Dolor

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, passà a Marid i després 1822-23 a Itàlia Treballà a Roma i a Nàpols La seva especialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions

Un dels fundadors de l’Acadèmia Àrab de Damasc, el seu pensament fou influït per les idees de la salafiyya Fou un dels precursors del renaixement cultural Naḥda a Síria És autor d’unes memòries Al-Muḏakkarāt

Excellí com a predicador Publicà diversos sermons i una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio en la playa de Barcelona llamado vulgarmente Barceloneta 1755 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1763

Es donà a conèixer amb Le danger des Romans 1804, que li valgué el premi de l’Acadèmia de Lió Escriví també les tragèdies Antigone, Saül i Ugolin El recull poètic Élegies 1811 té ja accents romàntics

Deixeble de l’escola de Sant Carles de Camaron Treballà a Madrid amb Josep Piquer Fou director de l’Academia de San Fernando 1819 Sobresortí com a retratista El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc

Professor d’arquitectura i gravat a l’Academia de las Nobles Artes de San Fernando, de Madrid Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d’Ovidi