Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Els palaus reials
Art gòtic
El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de residència, esbarjo i…
Sant Julià de Corts (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…
quironòmids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers, generalment diminuts, d’aspecte típic de mosquit, amb aparell bucal prim, rígid i curt, del tipus picador xuclador, sense mandíbules, de potes llargues i primes, ales amb nerviacions nombroses quasi paral·leles i sense escates, i amb antenes verticil·lades.
Les larves són aquàtiques d’aigua dolça n'hi ha poques de marines i es desenvolupen en llocs humits o en matèria orgànica Els adults dansen en eixams, en l’aire, al capvespre Les larves del gènere Chironomus són vermelles, tenen hemoglobina i representen un important aliment bentònic per als peixos d’aigua dolça Aquestes larves, micròfagues filtradores, representen un important material d’estudis ecològics oxigen dissolt, pollució, substitució de comunitats, etc
pteroclídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, de 22 a 45 cm, que tenen la part anterior dels tarsos coberta de plomes, 3 dits o bé 4 amb el polze rudimentari, de 14 a 16 rectrius, ales llargues i bec curt.
Són gregaris, nidífugs i no es posen als arbres Habiten a les regions desèrtiques o estèpiques d’Àfrica, l’Àsia Central i l’Europa occidental i meridional Comprèn 15 espècies, repartides entre els gèneres Pterocles i Syrrhaptes
card de moro

Card de moro
pjt56 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Vegetal herbaci biennal o perenne, de la família de les compostes, de tija blanquinosa, pubescent, alta de 20 a 80 cm, amb ales dentades i espinoses, fulles lanceolades sinuatopinnatífides i flors grogues aplegades en capítols terminals o axil·lars envoltats per tres fulles bracteals.
És nitròfil i viu a les vores dels camins i altres llocs semblants de la regió mediterrània El decuit de la planta és diürètic
verdum
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14,5 cm, de color verd d’oliva, amb el carpó groguenc, les vores de les ales i de la cua grogues, les potes rosades i el bec robust i blanquinós.
La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
llucareta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té els costats del coll i el clatell grisenc, les ales negrenques amb franges verdes i la resta del cos d’un groc verdós.
Habita a les muntanyes més altes de l’Europa central i meridional és comuna al Pirineu català, i és rara a les Balears
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
àguila
Heràldica
Figura heràldica, representada de front, amb el cos dreçat, les ales esteses als costats i les plomes cap amunt, el cap de perfil mirant al costat destre de l’escut, les potes i arpes separades, i la cua baixa i escampada cap avall.
Quan en un escut n'hi ha més de tres, es dibuixen més petites i són anomenades aguiletes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina