Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Aschwin Wildeboer Faber
Natació
Nedador.
Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008, 2009 i 2011…
,
Pol Amat i Escudé

Pol Amat i Escudé
© JORDI DINARÈS
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
És fill de l’internacional Francesc Amat i net d’un dels fundadors del Club Egara, en el primer equip masculí del qual jugà des del 1983 fins al 2001 Davanter, debutà amb el primer equip de l’Egara la temporada 1995-96 Posteriorment passà al Reial Club de Polo 2001-05 i al Club Amsterdam 2005-06, per retornar al Club de Polo 2006-08 i al Club Egara 2008-13 El maig d’aquest any anuncià la retirada en acabar la temporada El seu palmarès comprèn nou campionats de Lliga 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2008, set de Copa 1993, 1998, 1999, 2000, 2003, 2008 i 2009 i una Copa d’Europa…
,
Pere II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1337-42).
Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb l’oposició de Robert, el…
Andrea Fuentes i Fache
Natació
Nedadora especialitzada en natació sincronitzada.
S’inicià al Club Natació Kallipolis i, a tretze anys, passà a la Residència Blume a les ordres de Bet Fernández El 1999 ingressà al CAR de Sant Cugat i debutà amb la selecció espanyola, sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés Fou campiona del món júnior 2001 en duo amb la seva germana Tina Des d’aleshores ha format part de l’equip absolut que ha pujat al podi en totes les competicions internacionals L’any 2008 substituí Paola Tirados com a companya de Gemma Mengual en el duo, i el 2010 la substituí en el solo i formà parella amb Ona Carbonell en el duo Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes…
,
British Museum
Museu
Institució pública britànica fundada el 1759, amb seu a Londres.
La seva creació té l’origen en l’adquisició de les colleccions d’art, història i d’història natural i de la biblioteca de Sir Hans Sloane per part del govern britànic el 1753 L’edifici actual acabat el 1852 conté importants fons arqueològics de l’antiguitat, medievals i d’art oriental i popular El 1963 fou constituït com a entitat independent el Natural History Museum a partir de les seccions d’història natural del British Museum Els fons etnogràfics, també notables, es troben al Museum of Mankind, físicament segregat però dependent del British Museum El 1973 la important biblioteca del museu…
Antígona
Personatge llegendari que recollí la literatura grega.
Antígona hauria nascut del matrimoni incestuós d’Èdip amb la seva mare Jocasta Acompanyà el pare cec quan aquest fou foragitat de Tebes a Èdip a Colonos , de Sòfocles, apareix com la personificació de l’amor filial A la tragèdia també de Sòfocles, representada a Atenes segurament el 441 aC i que duu el nom de l’heroïna, els seus germans Etèocles i Polinices han mort l’un a mans de l’altre rivalitzant pel poder de Tebes Creont, el nou rei, honora Etèocles i mana de no donar sepultura a Polinices, però Antígona burla la prohibició i el colga Detinguda i portada davant Creont, invoca les lleis…
Xavier O’Callaghan i Ferrer

Xavier O’Callaghan i Ferrer
© FC Barcelona
Handbol
Jugador d’handbol.
Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà temporada 2004-05 i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega,…
,
Jelena Isinbajeva

Jelena Isinbajeva
© FIDAL / Giancarlo Colombo per Omega
Atletisme
Atleta russa.
Saltadora de perxa, la més destacada de tota la història de l’atletisme En aquesta especialitat l’any 2001 baté el rècord del món júnior amb 4,47 m, i d’ençà que el 2003 baté el rècord mundial a Gateshead Anglaterra superà successivament la seva pròpia marca més de vint vegades En el Campionat del Món d’atletisme de Hèlsinki del 2005 saltà 5,01 m i es convertí en la primera atleta de l’especialitat que superava els 5 m en la categoria femenina En els Jocs Olímpics de Pequín juliol del 2008 superà novament aquesta marca amb un salt de 5,05 m i l’any següent establí a Zuric el seu rècord…
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…
Bàratre
Penya-segat a l’oest d’Atenes, avui omplert, on als s. V-IV aC eren precipitats els condemnats a mort.
Les parets eren recobertes de puntes de ferro
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina