Resultats de la cerca

Estudià música i cant a Weimar i Frankfurt i el 1971 debutà a Heidelberg amb Orfeo ed Euridice Posteriorment actuà en diversos teatres d’òpera alemanys Stuttgart, Colònia, Munic i de la resta d’Europa Ginebra, Amsterdam, París, Roma, etc, a més dels Estats Units Houston Entre el 1976 i el 1980 interpretà papers wagnerians en el Festival de Bayreuth, especialment el d’Erda L’or del Rin L’any 1977 es presentà en el Festival de Salzburg i tres anys més tard cantà a Schwetzingen en la posada en escena d' Hippolyte et Aricie , de JPh Rameau El 1995 fou Fricka La valquíria a Essen…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posterioment -entre el 1956 i el 1960- amplià la seva formació a l’Acadèmia Janacék de Praga Durant quatre anys, fins el 1967, estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moràvia El 1965 guanyà el Concurs Internacional de Besançon, i un any després, el Concurs d’Interpretació Mitropoulos de Nova York Establert a Suïssa des del 1968, ha dirigit diverses formacions, com les orquestres de les ràdios de Colònia 1970-74 i de Hannover 1979-83, l’Orquestra Simfònica de Milwakee 1983-86, l’Orquestra Simfònica de Sydney 1986-89, l’Orquestra…

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més tard obtingué…

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou director…

Inicià els estudis amb el seu pare, Ernst Pauer, un prestigiós pianista, pedagog i editor El 1887 començà a impartir classes al Conservatori de Colònia i deu anys més tard feu classes magistrals al de Stuttgart, del qual fou nomenat director el 1908 i on dugué a terme una important tasca de reorganització L’any 1924 substituí S Krehl en la direcció del Conservatori de Leipzig, centre que també reformà substancialment, i el 1933 passà a dirigir la Hochschule de Mannheim L’any següent es retirà a Stuttgart Max von Pauer ha estat una de les grans figures de la pedagogia pianística alemanya de la…

D’origen anglès, fou un dels pioners del futbol a Catalunya Ja practicava aquest esport abans de la creació del Futbol Club Barcelona al novembre del 1899 Fou un dels dotze homes que signaren l’acta de fundació del club blaugrana En el primer partit de la història del Barça, tanmateix, jugà en el bàndol rival, l’equip de la colònia anglesa A partir del segon matx ja jugà amb el Barcelona, amb el qual milità fins a l’edició 1903-04 Extrem dret, disputà 39 partits i marcà 15 gols Guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903, i disputà la primera final de Copa 1902 Fou vicepresident del…

El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou elegit 1515…

A l’Exposició de la Construcció de Leipzig 1913 erigí el Monument al ferro , i a l’Exposició del Werkbund, a Colònia 1914, mostrà les grans possibilitats del vidre com a material de construcció El 1926 inicià la construcció de cases populars a l’estil internacional a Berlín Amb motiu de l’ascensió dels nazis al poder emigrà, primer a Moscou 1932, després al Japó 1933 i a Turquia El 1919 publicà una sèrie de projectes realitzats durant la Primera Guerra Mundial sobre arquitectura alpina En el seu llibre Die neue Baukunst in Europa und Amerika 1929 resumeix les característiques del moviment…

Fill de Manuel Torres i Torrents Estudià arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875 Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa 1877, aquesta en collaboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s’iniciaren pels volts de 1885, d’estil neogòtic D’un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari “Noticiero Universal” Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1895 i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica…

Ha estudiat romanística i germanística a les universitats de Barcelona i de Colònia, i ha estat professor a la universitat de Heildelberg Ha publicat nombroses obres, estudis i treballs amb una dedicació preferencial a la llengua i la cultura catalanes de la Franja de Ponent, entre els quals es poden destacar La nostra llengua Gramàtica de llengua catalana 1984, El català a l’Aragó 1989, Lo Molinar Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa 1 Narrativa i teatre 1995, Bllat Colrat Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça 1997, Gramàtica catalana en…