Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
coll de Parpers
Collada
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada aquí serra de Parpers
) entre la serra d’Ametlla (425 m) i el turó dels Castellans (378 m), al límit dels municipis de la Roca del Vallès i d’Argentona.
Hi passa l’autovia de Granollers a Mataró pel túnel homònim
coll dels Belitres
Collada
Depressió (165 m alt.) de la serra que separa l’Alt Empordà del Rosselló, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer francoespanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda.
coll de la Batalla
Collada
Depressió (468 m alt.) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, al Baix Camp, termenal dels municipis de l’Aleixar, la Selva del Camp i l’Albiol.
coll de Vernadell
Depressió (1 369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) del Ripollès (Rocabruna i Beget), al SE del coll d’Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal.
Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d' Avellanadell
coll de Bocacerç
Depressió (2 281 m) del massís de Canigó, entre pla Guillem i el pic de Sethomes, per on passa el camí que comunica Prats de Molló (Vallespir) amb la vall de Llipodera, a Castell de Vernet (Conflent).
sifó

Sifó de Tortuero (Segòvia)
Blog de La Vereda de Puebla
Construcció i obres públiques
Física
Conducte o túnel, en forma de U o de U invertida, que, formant part generalment d’una conducció forçada, permet de salvar un riu, un canal, etc., en passar-hi per sota, o una depressió del terreny.
coll de Revell
Collada
Depressió entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els termes d’Arbúcies (Selva) i Espinelves (Osona), on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.
Hi ha un hostal
bora
Meteorologia
Vent fred de muntanya que bufa violentament del nord o del nord-est a la costa adriàtica o dàlmata, des d’una àrea d’alta pressió sobre l’Europa central cap a una depressió sobre la Mediterrània.
Bufa correntment a l’hivern, però també, més feblement, a l’estiu, i és anomenat borino Pot arribar a 120 km/h, i pot representar un greu perill per a la navegació
el Berguedà

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Berga Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre Cerdanya i Alt Urgell i el Rigard i de la conca del Ter Ripollès A l’est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat Els relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener Solsonès Al sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l’alt Bages, pertanyents igualment a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina