Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
Raimon de Cornet
Literatura
Trobador provençal.
Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou comentada el…
Mehmet II
Història
Setè soldà otomà (1444-46 i 1451-81).
Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la cultura i les arts
Marquesa de Cabrera
Història
Vescomtessa de Cabrera (1278-1328) i comtessa d’Empúries.
Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera
militarisme
Militar
Tendència dels aparells militars d’una nació o un estat (forces armades, paramilitars, burocràtiques i serveis secrets) a assumir un control sempre creixent sobre la cultura, l’educació, els mitjans de comunicació, la religió, la política i l’economia nacional, a expenses de la institució civil, sia per mitjans militars (preparació de la guerra, adquisició d’armaments, desenvolupament de la indústria militar), sia pels valors militars (centralització de l’autoritat, jerarquització, disciplina i conformisme, combativitat i xenofòbia).
El militarisme es refereix, així, a la cursa d’armaments, al paper creixent de l' establishment militar en els afers interns o internacionals, a l’ús de la força com a instrument de domini i de poder polític i a l’increment d’influència dels militars en els afers civils És un fenomen multidimensional i variat, amb diferents manifestacions segons el context en què es troba, que depèn del fons històric, les tradicions culturals, l’estructura de classe, les condicions socials, el cos institucional d’un país i la situació internacional Adquireix una veritable dimensió quan el procés de…
Muḥammad ‘Alī
Història
Virrei d’Egipte (1805-48).
Comandà les forces albaneses que lluitaren contra Bonaparte a Egipte 1798, abolí el cos mameluc i, amb el suport dels ciutadans del Caire 1803, fou reconegut paixà per Selim III Anorreà el moviment wahhabita a Aràbia envià el seu fill Ibrāhīm Paixà i inicià la penetració egípcia al Sudan fundació de Khartum, 1821 Collaborà amb Turquia contra els grecs 1825-28, però la seva política expansionista feu que la Porta li declarés la guerra 1839 Pel tractat de Londres 1840, renuncià al domini de Síria i de Creta, en canvi, del govern hereditari d’Egipte El 1848 abdicà a favor del seu fill Ibrāhīm
Miquel de Montserrat i Montanyés
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor protestant i judaïtzant.
Fugitiu a Amsterdam, es posà a sou dels protestants Dedicà als estats d’Holanda una Christiana confesión de la fe Lleida, 1629, de tendència calvinista Contra els inquisidors escriví Libro intitulado In Coena Domini la Haia, 1629 Autor també d’ Aviso sobre los abusos de la Iglesia Romana la Haia, 1633, on defensa la doctrina luterana sobre la justificació i la calvinista sobre la Santa Cena, Throsne de David au cinquiesme Monarchie, Royaume d’Israel que dedicà al príncep Guillem d’Orange, el diàleg De divinitate Jesu Christi et de regno Dei 1650 Tornat al judaisme, el 1645 imprimí…
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes són els…
Guillem de Caramany
Història
Vescomte de Rodés.
Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols Ferran II el…
Llorenç Cairó i Sanchis
Escultura
Escultor.
S’installà a Barcelona 1913, on fou deixeble, a l’Escola de Llotja, d’Antoni Alsina i Amils Treballà amb el marbrista Robert Bechini i adquirí el domini del marbre Amb una constant preocupació per l’estructura i l’equilibri i una gran admiració pels clàssics grecs, Donatello i Miquel Àngel, ha executat diverses variants de nus femenins drets n’hi ha un bon exemple al Museu d’Art Modern de Barcelona, 1936 Cal assenyalar també l’ Assumpció església parroquial de la Bisbal d’Empordà, Allegoria Caixa d’Estalvis de Figueres i el monument a Pep Ventura 1971-72, Figueres Ha excellit també com a…
pau d’Augsburg
Acord signat entre els catòlics i els seguidors de la confessió d'Augsburg (1555); en foren, per tant, exclosos els partidaris de Zwingli i els anabaptistes; amb aquest acord fou establert un compromís politicoreligiós que marcà la divisió d’Alemanya entre les dues confessions.
Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau 1552 L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum , en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici, les rendes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina