Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
practicatge
Transports
Dret que paguen els vaixells pel servei de pràctic o de pràctic de port.
privilegi privatiu
Història del dret
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
tinyeta
Persona que arterosament va dret al seu profit sense mirar si perjudica algú altre.
adreçar
Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat).
arrogar-se
Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat).
desviar
Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal.
Joan de Baufés
Cristianisme
Història del dret
Clergue normand i doctor en dret civil, bisbes de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic 1392-93 —on es destacà per la seva tasca de jurista—, d’Osca 1393-1403 i de Lleida 1403
Comillas
Edifici del que fou la universitat i el centre superior d’estudis eclesiàstics, creats el 1904 pel papa Lleó XIII, i que posteriorment van ésser traslladats a Madrid
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a ponent de Santillana del Mar, vora la Cantàbrica.
Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general