Resultats de la cerca
Es mostren 5432 resultats
pirral
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda siciliana d’or o d’argent feta encunyar per Pere II de Catalunya-Aragó i Constança (1276-85).
El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília
panot
Panots dissenyats per Gaudí que es poden veure al passeig de Gràcia i a la rambla de Catalunya de Barcelona
Construcció i obres públiques
Lloseta feta amb morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie.
decret gelasià
Cristianisme
Compilació de diverses fonts feta al principi del segle V i posada sota el nom del papa Gelasi I.
Tracta, entre altres punts, de l’Esperit Sant, del nom de Crist, del cànon bíblic, de l’autoritat dels concilis i dels pares de l’Església
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
samfaina
Plat de bacallà amb samfaina
Alexandra Guerson (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Menja feta amb tomàquet, pebrot, ceba i albergínia i, eventualment, julivert i pebre, que hom sofregeix a la paella.
És emprada com a acompanyant o guisada conjuntament amb la resta dels ingredients en molts plats de carn i peix
reamputació
Amputació que hom practica per segona vegada en un mateix membre, per insuficiència de la feta per primera vegada.
ramàs
Escombra feta de branques de ginesta, de botja, etc, per a escombrar el carrer, el forn, l’era, etc.
cambra
Història
Assignació de terres o rendes a benefici dels priors i dels mestres feta per les assemblees dels ordes militars.
Així, l’antiga batllia templera de Miravet, en ésser incorporada a l’orde de l’Hospital, esdevingué cambra del castellà d’Amposta, i les comandes de Corbins, Gardeny, Barberà i les cases antigues de Lleida esdevingueren a mitjan s VI les quatre cambres del gran prior de Catalunya
maionesa
Gastronomia
Dit de la salsa feta deixatant rovells d’ou amb oli, sal i una mica de llimona o vinagre.
Perquè resti ben lligada, l’ou i l’oli convé que siguin a la mateixa temperatura
absolució
Cristianisme
Dret processal
Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
La forma indicativa jo d’absolc és utilitzada per l’Església catòlica les esglésies orientals usen la forma deprecativa que Déu t'absolgui i l’Església anglicana, en la qual no té caràcter sacramental, utilitza, a més a més, la declarativa , per la qual hom anuncia al penitent que el perdó li ha estat concedit