Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Comissió Mixta d’Administració i Control de la Propietat Urbana
Organisme definit pel decret de 9 de gener de 1937 ( pla Tarradellas
) i constituït l’1 de febrer del mateix any.
S'encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge a Catalunya i d’administrar els béns immobles urbans Fou formada per nou vocals tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT En ésser aprovada la municipalització de la propietat urbana 11 de juny de 1937, hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins el 1939
Centre d’Estudis Catalans
Entitat creada el 1977 per la Universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.
D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre serveix de consell consultiu per a les activitats docents —que depenen de la Sorbona— i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre Emplaçat en una casa palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys trenta
governació de Castelló de la Plana
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el govenador residí a Castelló des del 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
frontennis
Esport
Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en frontó curt de 30 m en partits per parelles i a 30 punts.
S'utilitza una pilota de goma de 48 a 55 g de pes i de 47 a 54 mm de diàmetre, plena d’un compost gasós, i una raqueta de 70 cm de longitud màxima i de 28 cm d’amplada màxima, formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fusta, de fibra o metall, i proveïda d’un mànec Als Jocs de Barcelona formà part d’un dels esports de demostració pilota basca i els guanyadors foren els mexicans, tant a la categoria masculina com a la femenina
buccel·lari
Història
Soldat particular de l’època romana tardana.
El nom procedeix del terme buccella ‘pa de guerra’ A partir de la crisi del s III dC, els propietaris rics es voltaren d’unes tropes particulars, constituïdes en bona part per colons propietaris, als quals cedien terres a canvi de protecció A la cort també la situació d’inseguretat donà lloc al fet que els càrrecs més importants tinguessin una guàrdia personal de soldats de fortuna, que molt sovint era formada per bàrbars Els buccellaris buccellarii constitueixen el precedent de les tropes senyorials de l’època feudal
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una millor i més…
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
Castell de Vall-llebrerola (Artesa de Segre)
Art romànic
El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés
estepa

Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina