Resultats de la cerca

S’especialitzà en la modalitat eqüestre d’enganxos Competí representant el Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya d’enganxos en la categoria de quatre cavalls 1983 Integrà l’equip barceloní que participà en els Campionats d’Espanya d’enganxos 1981 Ocupà la presidència del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya 1997-02

Tenia la seu a Washington, i des del començament fou concebut com un instrument de l’imperialisme nord-americà Malgrat algunes resistències, la Unión reconegué el dret d’intervenció nord-americana al continent i acceptà la política proteccionista de Washington També s’ocupà dels intercanvis comercials i culturals El 1948, durant la conferència de Bogotà, fou incorporada a l' Organització dels Estats Americans

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés

Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot,  Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez

Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917

Ocupà càrrecs oficials sota els yuans i els mings però, descoberta una conjura que tramava, morí a la presó Els seus paisatges són composicions grandioses i tràgiques Paisatge de la cascada, Casa al bosc de Chuqu , al Museu Nacional de Taiwan i han servit de model durant segles a l’anomenada “pintura culta” És un dels quatre grans mestres de l’època yuan

El 1853 s’apoderà de la Baixa Califòrnia, però fou derrotat pels mexicans Intervingué després en la guerra civil de Nicaragua i es proclamà president d’aquest país 1856, però en fou expulsat per Costa Rica 1857 El 1860 ocupà Trujillo Hondures, però hagué de fugir, i fou capturat per la marina britànica i lliurat al govern hondureny, que el féu afusellar

El 1713 era membre del Consell de Cent Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona octubre del 1713 Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita

Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld