Resultats de la cerca

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Participà amb diverses poesies en castellà en un certamen en honor de la Immaculada Concepció, que es publicaren en el recull del concurs València 1665, i en la justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois València 1668 Sembla que, de jove, posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús, i que escriví comèdies que s’arribaren a representar

De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes 1965 La seva…

Exercí de mestra i estigué vinculada al moviment de La Nova Edició Escriví moltes poesies del seu entorn natal Cançó dels pins 1947, El bateig de la Costa Brava 1956, Cançó de la Tamariua , premiada al Certamen Literari de Figueres 1958, i Íntima , entre d’altres Publicà Poesies 1947 i XXIV Estampes de Comunió 1959 Edità Recull d’impressions en prosa i vers de les germanes Anna i Mercè Rubiés 1961 És germana de la mestra i escriptora Anna Rubiés i Monjonell

Coneguda amb el nom de Sor Eulària Anzizu, estudià i catalogà la documentació de l’arxiu del monestir de Pedralbes Publicà Fulles Històriques del Real Monestir de Pedralbes 1897, com també poesies i articles diversos a “La Veu de Montserrat”‘, “Ilustració Catalana” i Feminal , entre d’altres Escriví biografies, hagiografies i feu traduccions Les seves poesies s’editaren pòstumament sota el títol Poesies 1919

Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula Vallmitjana amb…