Resultats de la cerca
Es mostren 2399 resultats
Gustau Erill Engo

Gustau Erill Engo
Museu Colet
Excursionisme
Esports de tir
Arquer i excursionista.
Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou…
Enric Estruch Maussner

Enric Estruch Maussner
Arxiu E. Estruch
Vela
Regatista.
Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor esportista nàutic…
John Peckham
Cristianisme
Teòleg anglès.
Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i…
Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització sindical amb projecció política constituïda al desembre de 1977 a Barcelona (dins el Círculo Eugenio d’Ors, fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l’any següent) i dirigida per Roberto Ferruz, activa fins a inicis dels anys vuitanta.
Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions legislatives de 1979…
Partido de Acción Demócrata Española
Partit polític
Partit creat al febrer de 1997 a Madrid per sectors del Partido Popular descontents per la seva evolució “centrista” des de l’accés el 1996 al govern.
Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza en comissions…
Martín de Soria
Pintura
Pintor aragonès.
Documentat del 1471 al 1486, encara que anteriorment al 1471 degué viure a Saragossa, on aprengué l’art de Jaume Huguet, que aleshores hi treballava, i del qual fou el millor deixeble i continuador a Aragó, fins al punt d’haver-se confós l’obra primera d’Huguet amb altres de l’aragonès Com a peces més importants destaquen el Retaule dels Sants Joan i Miquel de l’església de San Valero, a Saragossa, i el de la Mare de Déu de l’església de San Pablo, avui al Museo Provincial de Bellas Artes, a la mateixa ciutat, i sobretot el Retaule de Pallaruelo de Monegros , signat i datat el…
Ramon Serratosa i Queralt
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento…
Manuel Salas i Sureda
Industrial.
De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara que no ocupà…
Francesc Romaní i Puigdengolas
Francesc Romaní i Puigdengolas
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal 1868, s’avingué a collaborar-hi Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador Fou diputat provincial i a corts Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques…
Pere Joan Girona i Trius
Comunicació
Publicista, novel·lista i assagista.
Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911 Fou professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i participà en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Fou president 1928 de la Federació Agrícola Catalanobalear Dirigí, des del 1918, la Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 El 1924, la Dictadura de Primo de Rivera el desposseí de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina