Resultats de la cerca

Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa

Estudià a Llotja i dibuixà als setmanaris humorístics Lo Nunci i El Periquito , amb els pseudònims de Crospis i Koki Amb el seu germà Tomàs Padró i Pedret, el 1867 anà a París per tal d’estudiar l’Exposició Universal També anà a Itàlia 1868 Acompanyà Alfons XII com a cronista artístic i pintà diferents retrats del monarca Destacà per la força colorista i l’animació de les seves pintures històriques Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez, Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara, Una avançada carlista, Primera expedició de voluntaris catalans a Cuba, Retrat de…

Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista Formà part de l’Ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l’Escola Municipal d’Arts i Indústries El 1935 publicà una Crònica de Reus Memòries d’un septuagenari especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73

Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana Fundà el 1942 la revista Lérida Ganadera , que dirigí fins el 1958 Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vicepresident Publicà nombrosos treballs científics i realitzà una gran tasca de divulgació ramadera

Antic president de l’Associació Excursionista de Reus, és coautor, amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, de la tercera edició de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960 A més, publicà diversos llibres de toponímia, com Els topònims de la ciutat i del terme de Reus 1957, premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Participà en exposicions de València 1845 i d’Alacant 1845 i 1860, amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors Collaborà en la collecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo

Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, el 1956 assumí, amb Josep Benet, la direcció de Germinabit , i el 1958 transformà el butlletí del monestir de Montserrat en la revista Serra d’Or Fundador amb Max Cahner d’ Edicions 62  1961, el 1969 se separà d’aquest i refundà l’editorial, on continuà en tasques de direcció fins a la jubilació 2002 En 1992-95 fou president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus, decidí establir…

Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia