Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
Eric VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1396-1439), de Suècia (Eric XIII, 1396-1439) i de Noruega (Eric III, 1389-1442).
Fill del duc Vratislau VII de Pomerània Coronat rei dels tres països 1397 per la Unió de Kalmar i fent-li costat la seva bestia Margarida I de Dinamarca, no governà fins a la mort d’aquesta 1412 S'apoderà de Copenhaguen, que convertí en capital de Dinamarca, però fracassà en les seves lluites contra les ciutats de la Hansa i els comtes d’Holstein 1417-35 La seva política fiscal motivà una revolta a Escània Vençut pels danesos i suecs 1439 i pels noruecs 1442, es retirà 1449 a Pomerània
Esteve I de Sèrbia
Història
Gran jupan de Sèrbia (~1168-96) i jupan de Raška (1159-68).
El 1172 l’emperador Manuel Comnè el féu vassall seu, però a la mort d’aquell 1180 se n'alliberà i expandí les seves fronteres amb l’ajut de Venècia, d’Hongria i de l’emperador d’Occident ocupà el voivodat de Zéta i alliberà els serbis Desenvolupà el comerç amb Venècia a través de Ragusa El 1196 abdicà i es retirà al monestir de Studenica, i després al de Khilandaríou, al mont Athos, on prengué el nom de Simeó És considerat el fundador de Sèrbia i de la dinastia dels Nemànides
Mário Pérez Ulibarri
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Marinho.
Defensa, fitxà pel FC Barcelona 1974-76 procedent del Santos 1972-74, després de disputar la Copa del Món 1974 Jugà 37 partits amb l’equip blaugrana, i marcà 6 gols A l’inici del 1976 tornà al seu país per jugar a l’Internacional de Porto Alegre 1976-77, al Galícia Esporte Clube 1977-78, a la Sociedade Esportiva Palmeiras 1978-79 i a l’America Football Club de São Paulo 1980-81, on es retirà Posteriorment exercí d’entrenador al Vitória de Guimarães, a Os Belenenses, a l’Sporting CP i al Santos
Malaquies
Cristianisme
Eclesiàstic irlandès.
Abat de Bangor 1123, fou bisbe de Connor 1125 i després d’Armagh 1132 i primat d’Irlanda Treballà en la reforma del clergat i el 1138 es retirà al monestir cistercenc de Claravall Se li ha atribuït la famosa profecia de Malaquies, document apòcrif del s XVI, publicat per A Wion el 1595, sobre la successió dels papes, des de Celestí III 1143 fins a la fi del món, amb un total de 111 papes Fou canonitzat el 1190 La seva festa se celebra el 3 de novembre
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als…
Fraguerau

Congost de Fraguerau
© Xevi Varela
Congost
Congost que forma el riu de Montsant entre la serra de la Llena i el massís del Montsant, dins el terme d’Ulldemolins (Priorat), el qual també rep el nom de congost d’Alboquer.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes De fet, el 1192 fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balb de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda
Fritz Bose
Música
Musicòleg alemany.
Estudià a la Universitat Humboldt de Berlín amb H Abert i H Schering, EM Hornbostel i A Sachs Treballà a la Universitat de Berlín 1934-45 i el 1953 fou nomenat director del departament històric de l’Institut de Musicologia, al qual estigué vinculat fins que es retirà el 1971 Del 1963 al 1967 ensenyà a la Universitat Tècnica de Berlín Els seus treballs inicials tractaren sobre temes organològics, però la major part de la seva recerca s’orientà vers la música tradicional i l’etnomusicologia Fou el responsable de diverses iniciatives editorials en el camp de la música tradicional
Joan Vinyeta Guich
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Començà a jugar el 1939 en l’equip de la parròquia dels Dolors del barri de Sants a Barcelona, que el 1946 passà a competir sota el nom de JAC Sants Passà per totes les categories del club fins que es retirà el 1958 Des de llavors i fins ben entrat el segle XXI continuà lligat al club com a entrenador i com a directiu La Federació Catalana de Bàsquetbol li concedí la medalla de plata al mèrit esportiu 1975 i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2007
Eduard Reguera Andreu
Futbol
Futbolista i entrenador.
Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip
Domènec Espelta Mussons
Futbol
Àrbitre de futbol.
Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des de l’any 1926, després d’una etapa arbitrant partits de la segona categoria catalana, debutà a primera divisió el 1936, on arbitrà un total de cinc partits fins la temporada 1940-41, que es retirà També arbitrà el partit de la Copa de Campions del 1940 entre l’Espanyol i l’Atlético Aviación Fou també destacat atleta, especialista en els 100 metres, i jugà com a davanter amb el FC Barcelona 1910-13, equip amb el qual guanyà una Copa Pirineus 1911 i dos Campionats de Catalunya 1910, 1911
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina