Resultats de la cerca

Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals

Hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles, que actualment es troba sense culte, però ben conservada romànica, té una sola nau capçada per un absis semicircular, vora el qual, a la nau, s’obren sengles nínxols que possiblement en origen sobresortien del gruix dels murs

Formà al s XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l’església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb El 1995, en previsió de la inundació de bona part del nucli per les aigües del pantà de Rialb, en fou traslladada la població

L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger…

La seva església depèn de la parròquia del Tossal

Situació i presentació La Cerdanya o Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya Té una superfície de 546,57 km 2 Dels 23 municipis que l’any 1936 formaven la comarca, actualment només en resten 17 Dels 6 municipis desapareguts, alguns s’han fusionat i d’altres han estat agregats a municipis més grans El cap comarcal és Puigcerdà Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig Malgrat la clara unitat geogràfica i econòmica de la comarca es poden distingir dues subcomarques amb…