Resultats de la cerca
Es mostren 1050 resultats
Sant Sebastià de Cerdanyès (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector de ponent on es fa visible l’escapçament de la nau primitiva per un mur, alçat al centre, que ara configura l’actual façana occidental ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià és situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyès situat al caire d’una collada pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medievals, avui molt arranades Mapa 34-12291 Situació 31TCG474611 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols En arribar al km 23, poc abans del coll, a l’indret on hi ha Can…
La Vanguardia
Portada del primer número de La Vanguardia
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà (fins el 2011, any des del qual apareix també en català), publicat a Barcelona des del primer de febrer de 1881, actualment integrat en el Grup Godó.
Pels mitjans tècnics, el tiratge, els ingressos publicitaris i la capacitat informativa és un dels més influents a Catalunya i, en un grau menor, a l’Estat espanyol Fou fundat pels germans Carles i Bartomeu Godó i Pié per sostenir a Barcelona el partit liberal de Práxedes Mateo Sagasta Nomenaren director Jaume Andreu Primer tingué una vida molt minsa, fins que el 1887 se’n feu càrrec Ramon de Godó i Lallana, fill de Carles Godó i Pié Nomenat director el periodista andalús Modesto Sánchez Ortiz, amic de la majoria de joves escriptors i artistes barcelonins, li donà una gran agilitat…
Valls Germans. Màquines per a la indústria alimentària
La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
Arbull
Santuari
Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull
, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, dins el municipi de Tremp (Pallars Jussà); pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.
Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris
Comiols
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (fins al 1966, del d’Anya), a la Noguera, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, a ponent de la carretera d’Artesa a Tremp, prop de l’hostal de Folquer.
La seva església Sant Romà forma part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols
Claramunt
Nucli
Nucli del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Fígols de la Conca, aturonat a 1091 m d’altitud en un contrafort occidental de la serra de roca Mola, partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana.
En part és agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Salvador i d’una antiga torre
trempa
Pintura
Barreja d’un aglutinant (cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc) amb aigua, amb fort poder de cohesió, que serveix per a deixatar-hi els pigments en preparar les pastes pictòriques cobrents (pintura al tremp, aiguada, etc) o transparents (aquarel·la, tinta, etc).
Unitat del Pallars
Partit polític
Partit comarcal inscrit al març de 1995 i promogut per Pablo Noy que concorregué a les eleccions municipals d’aquest any a Sort (148 vots, 13,1% i 1 regidor), Tremp (64 vots, 2,1%) i altres poblacions del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
Centre d’Estudis del Pallars
Historiografia catalana
Entitat amb seu a Tremp, constituïda el 1986, amb l’objectiu de cobrir el buit deixat amb la desaparició de la revista comarcal Escudella-2 i la crítica situació del centre excursionista Societat d’Amics de la Muntanya, únics dinamitzadors culturals de la comarca.
Els seus objectius han estat la coordinació dels estudiosos de la zona, la recuperació del patrimoni cultural pallarès, la collaboració amb altres institucions, la investigació de temes d’àmbit pallarès i la posada a l’abast d’un fons bibliogràfic comarcal També intenta desenvolupar el moviment cultural pallarès, tant amb l’organització de conferències i colloquis com amb la possibilitat de consulta de material didàctic per a mestres Les diferents seccions arqueologia, antropologia/folklore, art, biologia, geografia, geologia, història, llengua/literatura, pedagogia funcionen de manera…