Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
competència social
Sociologia
Forma elemental i universal d’interrelació, que comporta una lluita —implícita o explícita, i amb tendència a excloure’n l’ús de la violència— per assolir un fi.
Hom pot considerar-la com una categoria del conflicte social
declaració internacional
Dret
Posició que pren un estat o una organització internacional davant un problema concret, i que no té eficàcia obligatòria, sinó moral, com la Declaració Universal dels Drets Humans
.
ADA
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació universal desenvolupat per l’informàtic francès J. Ichbiah (1979), per encàrrec del Ministeri de Defensa dels EUA, que hi donà el seu vistiplau el 1983.
Rep el nom de la matemàtica anglesa Ada Lovelace
Cristina Gallach i Figueras
Periodisme
Periodista.
Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Colúmbia, de Nova York 1986, collaborà en diversos mitjans, entre els quals hi ha El 9 Nou del qual fou cofundadora, en 1977-83, El Noticiero Universal 1982-83, com a corresponsal de TVE a Catalunya 1983-84 i del diari Avui als Estats Units 1984-86, com a redactora internacional d’ El Periódico 1986-90, com a corresponsal de l’agència EFE a Moscou 1990-92 i a Brusselles 1992-96 i, des del 2010, al diari Ara Fou assesora de comunicació i portaveu…
sobirania
Història
Política
Dret
Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…
Cartagena
L’antiga Casa de la Duana, a Cartagena de Indias
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del departament de Bolívar, Colòmbia, a la costa del golf de Darién.
Hi ha indústria alimentària, tèxtil, d’adobs, del calçat, de la ceràmica i química, refineries de petroli unides per oleoducte amb els camps petrolífers de Barrancabermeja És un important centre comercial, on és efectuada una part del comerç exterior de Colòmbia a causa de la situació favorable del seu port natural La ciutat és unida amb la línia de navegació fluvial del riu Magdalena pel canal del Dique, constituït en època colonial i obert novament al tràfic És un nus de comunicacions aeroport internacional, ferrocarril, port i carretera Universidad de Cartagena 1827 Fundada…
la Ribera
Vista del barri de la Ribera amb l’església gòtica de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri de Barcelona situat a llevant del rec Comtal, al voltant de l’antic pla d’en Llull i que englobà, també, el després anomenat barri de Santa Maria del Mar.
La seva edificació començà al s XIII i fou conegut durant el s XIV per la Vilanova Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri —que s’havia distingit en la llarga resistència que li oferí Barcelona— per tal de construir-hi una fortalesa militar 1716-19 ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització…
Zona Fòrum

Vista de la Zona Forum
© Xevi Varela
Sector del litoral del Barcelonès situat al districte tecnològic 22@
, entre els termes municipals de Barcelona
i Sant Adrià de Besòs
, al marge dret de la desembocadura del Besòs.
Iniciada la seva construcció arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, hom partí d’un entorn molt degradat, on, fins al final dels anys vuitanta, hi havia hagut el nucli de barraques del Camp de la Bota En començar el segle XXI, hi havia la central tèrmica del Besòs, la depuradora, els barris de La Mina i del sud-oest del Besòs A la confluència del carrer del Taulat, la Rambla Prim, la perllongació de la Diagonal i la ronda Litoral, hom bastí la plaça d’Ernest Lluch anomenada així en homenatge al polític assassinat per ETA l’any 2000, d’una superfície superior a les…
Joan Tàpia i Nieto

Joan Tàpia i Nieto
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal 1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina