Resultats de la cerca

A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…

L’activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la installació d’un càmping

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…

Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…

Situació Vista des de l’exterior dels murs més ben conservats d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Mediona són situades damunt del congost de Mediona, solcat pel riu de Bitlles Aquesta fortificació no era pas situada en un lloc amb una gran panoràmica, però sí prop d’una via de comunicació important, que connectava el Penedès i l’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TCF866926 Si seguim la carretera que va de Sant Quintí de Mediona a Capellades, havent passat Sant Quintí i abans d’arribar a la Font del Bosc, surt a mà esquerra una pista ampla, en algun tros asfaltada, que porta…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de…

Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…

Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…