Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910
Miquel Beneito
Literatura catalana
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Descendent de família noble, fou elegit regidor de la ciutat el 1599 Fou membre fundador de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual utilitzà el nom de Sosiego Participà amb poesies i algun discurs en seixanta-una de les sessions de l’Acadèmia Presentà tretze poesies als certàmens valencians del final del XVI i principi del XVII Destaquen el conte en vers La novela del Tiraqueto o propósito del discurso i la poesia Elogio a los fundadores de la Academia , on elogia alguns poetes L’única obra teatral seva conservada, El hijo obediente , fou publicada a Doce comedias famosas 1608
,
Rolf Liebermann
Música
Compositor suís.
Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director d’orquestra francès.
Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966
Petr Brandl
Pintura
Pintor bohemi.
S'orientà ràpidament en l’art de la seva època a base de l’alliçonament nòrdic i italià Els seus quadres solen tenir una composició dramàtica i forts empastaments àdhuc utilitzà els dits, en substitució dels pinzells, per tal de donar més energia a la seva pintura Uní el colorisme i el luminisme amb el tenebrisme, i combinà la llum natural amb la supranatural És autor de Mort de sant Vintir , Mort de sant Benet , Epifania i Simó i Jesús Elevà la pintura barroca del seu país al nivell europeu, sense haver sortit mai de Bohèmia
Joan d’Alemanya
Música
Compositor.
És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior
Pierre Moulu
Música
Compositor d’origen francès o flamenc.
Gairebé no es tenen dades sobre la seva biografia Segons P de Ronsard, fou deixeble de Josquin Des Prés Alguns documents el situen al servei de la capella reial francesa durant el primer quart del segle XVI De la seva producció musical s’han conservat quatre misses, algunes chansons profanes i una vintena de motets La major part de les seves composicions foren editades entre el 1520 i el 1578, principalment per P Attaignant També s’han conservat transcripcions per a orgue d’algun dels seus motets En les misses i els motets utilitzà sovint la tècnica del cantus firmus
caramel

Caramels variats
© Corel
Pastisseria
Aliment fruïtiu de formes molt diverses (pastilla, barreta, etc), format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients, concentrats mitjançant calor, que en refredar-se s’endureixen sense cristal·litzar.
És trencadís i generalment hom l’aromatitza i l’acoloreix Si en la seva formulació intervenen greixos mantega, margarina, mantega de cacau, etc té consistència tova i és anomenat caramel tou si conté melmelada, crema, fruita, etc, hom l’anomena caramel farcit Els caramels àcids contenen àcids orgànics, com el cítric o el tartàric els caramels de mel , mel d’abella en les caramels de cafè hom empra una infusió de cafè en lloc d’aigua per a la dissolució prèvia a la cocció del sucre en els caramels de cafè amb llet hom utilitza llet i cafè en la dissolució, etc
concerto grosso
Música
Tipus de concert1 desenvolupat al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII on s’alternen un petit grup d’instruments (concertino) i un altre de més gran (tutti o ripieno).
El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples
ecu
Economia
Unitat monetària de compte de la Comunitat Econòmica Europea, vigent del 1979 al 1999.
Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat Hom l’utilitzà sobretot com a referència en l’establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d’intervenció o de crèdit El 1989 s’hi incorporà la pesseta Cessà d’existir amb l’entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel Tractat de Maastricht 1993, al mateix temps que entrava en vigor la moneda única europea euro
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina