Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
força centrípeta
Física
Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
Per extensió, hom també anomena així la component de la força perpendicular a la trajectòria que descriu qualsevol punt material El valor d’aquesta força F és donada per la fórmula F = m a c , ¦ a c ¦ = v 2 / ρ, on a c és l'acceleració centrípeta i ρ el radi de la curvatura
equació del centre
Astronomia
Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps
luxímetre
Electrònica i informàtica
Física
Instrument per a la mesura de nivells d’il·luminació en un punt o una superfície determinats.
Generalment és constituït per una cèllula fotoelèctrica que pot ésser fotoconductora o més sovint fotovoltaica connectada a un instrument indicador de tipus galvanomètric graduat en lux En ésser exposada la cèllula a la llum, l’agulla de l’instrument es desvia i dóna directament el valor de la illuminació corregit per a l’ull normal
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic
tor

Generació d’un tor per un cercle
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície generada per la rotació, en l’espai, d’un cercle al voltant d’un eix del seu pla que no talla el cercle.
És la forma d’un anell de contorn circular i rodó Si r és el valor del radi del cercle generador, k la distància del centre a l’eix de revolució eix z , l’equació del tor és el seu volum val 2π kr, i l’àrea de la seva superfície, 4 π 2 kr
dissonància
Música
Qualitat d’alguns intervals o acords que produeixen un efecte subjectiu d’insatisfacció auditiva.
En l’harmonia tradicional havia d’anar seguida de la seva resolució Eren dissonants els intervals que no formaven part dels acords perfectes, mejors o menors, o de llurs inversions, els intervals de segona, els de sèptima i tots els augmentats o disminuïts En la música moderna la dissonància ha adquirit valor per ella mateixa
funció de Gibbs
Física
Funció termodinàmica G definida per l’equació G = U-TS+pV = H-TS (U essent-hi l’energia interna, T la temperatura absoluta, S l’entropia, p la pressió, V el volum i H l’entalpia).
Anomenada també entalpia lliure , és una funció d’estat del sistema considerat Una propietat important és que, per a un sistema en equilibri, la funció de Gibbs específica té el mateix valor per a les fases líquida i gasosa Una conseqüència d’aquesta propietat és la regla de les fases o de Gibbs fase
Didascàlia dels apòstols
Constitució eclesiàstica, d’ordre pràctic o disciplinari, escrita durant la primera meitat del sIII per a l’ús de la comunitat cristiana sortida del judaisme.
L’autor, potser un bisbe de la Síria septentrional, utilitzà la Didakhé i altres escrits cristians Extraviat l’original grec, hom disposa d’una traducció siríaca i d’una antiga versió llatina incompleta final del s IV El centre teòric del llibre és constituït per una discussió entorn del valor de la llei judaica
Currency School
Economia
Escola econòmica anglesa de la primera meitat del s XIX que, d’acord amb el currency principle, exigia la plena obertura metàl·lica de tots els bitllets de banca.
Afavorint, així, que la circulació mixta de diner i metall estigués subjecta a les mateixes regles que la circulació exclusivament metàllica, hom intentava de neutralitzar els efectes que una quantitat massa oscillant de diner té sobre el seu valor i el nivell de preus Els principals components foren Ricardo, lord Overstone, Torrents i McCulloch
Francesc Pujol i Algueró
Excursionisme
Literatura catalana
Escriptor, excursionista i metge.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia, teoritzà sobre el moviment excursionista Divulgador de l’excursionisme en conferències i articles, publicà Orientacions d’excursionisme 1928, Excursionisme i ciutadania 1930, La nova Catalunya 1933, Valor moral i social de l’excursionisme 1962 i Temes d’excursionisme 1962, entre d’altres
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina