Resultats de la cerca
Es mostren 5838 resultats
mustèlids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de mida mitjana o petita.
Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells
castanyoleta

Castanyoleta
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids, freqüent en petits grups o en moles nombroses entre les roques de les zones litorals i coral·lina.
La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat
alveolització
Geomorfologia
Forma d’erosió que produeix cavitats alveolars, o alvèols, en les roques, especialment en els gresos, els esquists arenosos, els conglomerats, etc.
Es produeix en llocs on la roca és fàcilment disgregable , especialment a la vora de la mar, on les roques reben l’acció de l’aigua salada o bé a les regions de clima àrid Fenòmens que poden produir l’alveolització són la condensació de gotes de rosada, l’acció del vent carregat de sorra i el glaç També hi collaboren fenòmens químics i bioquímics Aquestes cavitats alveolars s’engrandeixen i fins poden arribar a ésser habitables pels homes o pels ramats
pau de Basilea
Història
Denominació conjunta dels dos tractats conclosos entre França i Prússia i entre França i Espanya, respectivament, que posaven fi a la primera guerra contra la Revolució Francesa.
Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo
Santa Llogaia del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
D’aquesta església del comtat de Girona, a la vora esquerra del riu Terri, tenim poques notícies, tot i que en el seu terme s’han trobat diversos objectes d’origen romà, avui dipositats al Museu Arqueològic de Girona El 1266 apareix citada l’església parroquial “ Sanctae Logahie de Sterria ” l’evolució posterior ens mostrarà, ja al segle XIV, l’expressió “ Sanctae Leocadie de Sterria ”, tal com indiquen els nomenclàtors del bisbat de Girona L’antiga església fou reformada durant el segle XVI
Sant Pere de Torreblanca (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc de Torreblanca No degué passar de capella rural El lloc de Torreblanca és documentat des del 995, i l’església apareix citada el 1220 en el testament d’Ermessenda de Torreblanca Durant el segle XIII és documentada dues vegades més 1283 i 1293 Aquesta església, de la qual hom no sabia l’existència, deuria ésser situada en un lloc proper o potser vora l’actual mas Torreblanca del terme de Fals
ortiga

Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
Julius von Payer
Geografia
Explorador austríac.
Oficial de l’exèrcit, participà el 1869 en una expedició a Grenlàndia oriental, i en 1872-74 dirigí una expedició austrohongaresa a la recerca del pas del NE El vaixell Tegetthoff fou immobilitzat pel glaç vora Nova Terra i la tripulació salvada finalment per un vaixell rus Durant l’expedició foren descobertes les illes de Francesc Josep Escriví un relat del viatge Die österreichisch-ungarische Nordpolarexpedition in den Jahren 1872-1874 , ‘L’expedició austrohongaresa al pol nord dels anys 1872-1874’
Actuació general en les urgències mèdiques
Hi ha nombroses circumstàncies inesperades que requereixen la pràctica d’uns primers auxilis immediats per part de qui sigui més a la vora de la persona afectada I no tant amb el fi de resoldre totalment la situació, sinó amb la intenció de solucionar inicialment l’estat crític i de permetre que quan actuïn els professionals sanitaris puguin proporcionar les cures més adequades per tal que es restableixi la salut Aquest és el principal objectiu dels primers auxilis davant de les urgències mèdiques
Palau-solità i Plegamans
Vista aèria de Palau-solità i Plegamans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Vallès Oriental, travessat de N a s. per la riera de Caldes.
Situació i presentació El municipi de Palau-solità i Plegamans, d’una extensió de 14,93 km 2 i situat a l’extrem oriental de la comarca, limita a llevant i de N a s amb els termes de Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Parets del Vallès mitjançant l’enclavament de Vila-rosal i Mollet del Vallès, tots pertanyents a la comarca del Vallès Oriental A ponent, el municipi termeneja amb els de Sentmenat i Polinyà, a migdia amb Santa Perpètua de Mogoda i per un petit sector a llevant amb l’enclavament de l’estany de Gallecs, pertanyent a Montcada i Reixac El municipi és format per una plana central…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina