Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
500 aniversari de la Universitat de València
La Llotja de Mercaders de València acull l’acte de commemoració del 500 aniversari de la Universitat de València La sessió solemne és presidida pel rector de la Universitat, Pedro Ruiz, el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i l’alcaldessa de la ciutat de València, Rita Barberà, que per un dia deixen de banda les serioses discrepàncies que mantenen per la política educativa i lingüística del Partit Popular L’aniversari s’ha celebrat al llarg de la setmana amb un seguit d’activitats que han tingut una àmplia representació de la comunitat científica d’arreu del…
Comença a Seattle la Ronda del Mil·lenni de l’OMC
Els enfrontaments entre la policia i uns 50000 manifestants que protesten contra els efectes de la globalització econòmica i en defensa del medi ambient i els drets humans impedeixen la normal celebració, a Seattle Washington, EUA, de la sessió inaugural de la conferència de l’Organització Mundial del Comerç OMC L’alcalde de la ciutat, Paul Schell, declara l’estat d’emergència i imposa el toc de queda a partir de les 7 del vespre per tal que a partir de demà els delegats de 135 estats puguin començar les negociacions de l’OMC de l’anomenada Ronda del Millenni
accent agut
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç situat damunt una vocal inclinat de dreta a esquerra (´).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels parlars meridionals o…
neohitita
Història
Individu d’un poble d’origen no concretat, format per elements sirians i mitannians, que s’establí a la zona nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (s. XII aC) fins a la conquesta assíria (s. VIII aC).
Aquest poble constituïa una federació que tenia com a cap el rei de la ciutat de Karkamiş La seva història i les seves institucions són poc conegudes, per les dificultats d’interpretació de les fonts Són anomenats pels assiris “habitants del país dels hitites”, d’on ve el nom de neohitites Les mateixes fonts informen que el poble neohitita visqué en constant lluita contra els assiris, pels quals fou vençut el 717 aC, sota el regnat de Sargó II Reben també el nom de sirohitites , pel fet que habitaven el nord de Síria però alguns arqueòlegs no estan d’acord amb aquesta denominació
justícia
Història
Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València, instituït per Jaume I a València el 1238, amb el nom de cort, denominació que durà fins el 1266.
Tenia jurisdicció civil i criminal limitada a la ciutat A partir del 1321 el càrrec de justícia de València se subdividí en el de justícia civil i justícia criminal Era elegit anualment i havia de jurar davant el batlle Des del 1266 els jurats i els prohoms de València havien de presentar una terna al rei o al batlle, el qual n'escollia un El 1307 fou creat un nou càrrec, amb el nom de justícia de trenta sous , per a causes no inferiors a 30 sous, suprimit el 1321 i recreat el 1324 amb el justícia de tres-cents sous
blaverisme
Política
Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual
Tomàs Prats
Economia
Comerciant.
Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell
Joan París
Música
Cristianisme
Músic i eclesiàstic.
En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales
Dolors Farró i Fonalleras
Museologia
Museòloga i historiadora de l’art.
S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons
Samuel Capó i Ferrer
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu