Resultats de la cerca
Es mostren 18348 resultats
Manel Queralt i Utrilla

Manel Queralt i Utrilla
© Oriol Clavera
Literatura
Poeta i enginyer informàtic.
És autor dels llibres de poesia en català Ena menys una 1992, Druda 1996, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1995, Trit 2000, Miserere 2004, Vacu, l’ésser sofrent 2004, Xiscle 2005, Nicis 2005, Ecs, perpetuum mobile 2007, Atziacs 2007, A furt - Obra poètica 1990-2006 2007, Bra, llavis negres 2008, Fora, en estat de sense sostre 2011, Excretòria 2011, Brosta, verd sobre verd - Web 20 2015 i Rost 2018, alguns dels quals han estat traduïts entre altres llengües, al castellà, al coreà o al japonès En narrativa ha publicat Nivalis, l’altra banda 2005
Josep Novellas i Montaner

Josep Novellas i Montaner
© Manuel Patricio
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Féu la primera exposició individual a la seva ciutat natal l’any 1968 Posteriorment, presentà la seva obra en galeries de diverses ciutats catalanes, l’Estat espanyol, Europa i Amèrica El 1992 va ser distingit amb el títol d’artista oficial dels Jocs Olímpics La seva obra pictòrica, d’acusada originalitat, conjuga al servei d’una certa tendència onírica i simbòlica una tècnica minuciosa en la qual la figuració es combina amb el collage, el grafit i altres procediments gràfics Pel que fa a l’escultura, destaca el monument a Antonio Machado, inaugurat el 2003 a Mataró
Marta Balletbò-Coll
Cinematografia
Directora de cinema.
Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, cursà estudisde direcció de cinema a la Universitat de Colúmbia Nova York i treballà en ràdio i premsa El 1991 realitzà el seu primer curtmetratge, Harlequin Exterminator , al qual seguí l’any següent Intrepidíssima L’any 1995 realitzà Costa Brava Family Album , el seu primer llargmetratge, amb el qual obtingué el premi Ciutat de Barcelona i el premi RNE Sant Jordi Posteriorment dirigí Carinyo, he enviat els homes a la lluna 1998 i Sévigné 2004, per la qual rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya
Max Abramovitz
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York
Armando Calderón Sol

Armando Calderón Sol
Política
Polític salvadorenc.
Es doctorà en jurisprudència i ciències socials a la Universitat Nacional del Salvador Fou un dels principals fundadors de l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA el 1981, partit pel qual fou escollit diputat al parlament l’any 1985 El 1988 esdevingué alcalde de la ciutat de San Salvador, i fou reelegit l’any 1991 Com a president d’ARENA des del 1988, participà activament en el procés de negociació dels acords de pau de l’any 1992 Fou escollit president del Salvador el 1994, càrrec que ocupà fins al juny del 1999, que fou substituït per Francisco Flores Facussé, del mateix partit
César Gaviria
Política
Polític colombià.
Estudià economia a la Universitat de Los Andes Regidor 1970-74 i alcalde 1975-76 de la seva ciutat, en 1974-90 fou diputat al parlament, i el 1987, com a ministre del govern de Virgilio Barco, elaborà un projecte de reforma constitucional que féu aprovar el 1991, durant el curs del seu mandat presidencial 1990-94 Molt perjudicat pel creixement del narcotràfic i la guerrilla i per una interrupció del subministrament elèctric que paralitzà el país, abans d’acabar el mandat assumí la presidència de l’Organització dels Estats Americans, que detingué del 1994 al 2004 confirmat el 1999
atel·lana
Literatura
Comèdia llatina satiricoburlesca.
Segons la tradició, les atellanes tingueren l’origen a Atella, petita ciutat entre Càpua i Nàpols Els personatges eren tipus convencionals que ridiculitzaven una situació o un ofici concret maccus ‘el golut’, dossennus ‘el geperut’, pappus ‘el vell’, etc Al començament, foren interpretades en dialecte osc, però a l’època de Sulla, començaren a ésser-ho en llatí, fins a assolir forma literària amb els poetes Novi i Pomponi Amb la mort d’aquest gairebé s’eclipsaren reaparegueren al baix imperi com a farsa popular Eren representades generalment després de les tragèdies per actors no…
Museu de la Conca Dellà-Parc Cretaci
Museu
Institució museística d’Isona (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà).
Inaugurada el 8 d’abril de 1995, constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural, basat en la museïtzació de restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’ Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà El museu és el centre d’acollida del Parc Cretaci, que inclou els jaciments paleontològics de la Posa i d’ Orcau , on es poden veure icnites Tancat des del setembre del 2020, el març del 2023 s’inaugurà la remodelació i ampliació de les installacions
Ojos de Brujo
Música
Formació de música mestissa.
Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona
cap i casal
Història
Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València
Barcelona era considerada des de l’edat mitjana com la ciutat més important del Principat de Catalunya, pel predomini del comtat del seu nom per tal com presidia el braç reial de les corts, pel prestigi popular de les seves institucions, pels privilegis, que li havien donat una certa jurisdicció general segle XIII, i pel nombre de poblacions que, als segles XIV i XV, esdevingueren “carrers” de Barcelona El 1610 arribà a ésser anomenada metròpolis i mare del regne València rebé el títol de cap i casal per ser considerada com la més important del País Valencià