Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
Anita Cerquetti
Música
Soprano italiana.
Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una…
In nomine
Música
Composició instrumental anglesa dels segles XVI i XVII que utilitza l’antífona Glo ria tibi Trinitas, inclosa en el ritu Sarum, com a cantus firmus.
El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…
nacra

Nacra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Timbal medieval de mida petita, fet de coure, fusta o terrissa, amb un cos que no sobrepassava els 25 cm de diàmetre i proveït d’una membrana de pell i un ressonador en forma de mitja esfera.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, semiesfèric Generalment es tocava en parelles que es disposaven als dos costats del músic penjades de la cintura, o bé a terra, i es percudia amb baquetes D’origen àrab o sarraí, s’implantà a Occident al final del segle XII, i fou molt popular durant els segles XIII i XIV El seu nom prové de l’àrab naqqara En la seva difusió tingueren un paper molt important les croades Les nacres, que avui encara es toquen al món àrab i l’Índia, foren emprades per a usos militars en campanyes bèlliques Al segle XVI encara…
Saló Beethoven
Música
Institució que desenvolupà trobades literàries, audicions i concerts, exposicions, homenatges i tertúlies, i que reuní i cohesionà destacats intel·lectuals, escriptors, artistes i músics de Mallorca.
Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de…
Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell
Música
Teatre municipal de Sabadell, situat al carrer de les Tres Creus, prop de la Rambla, edificat el 1956 per iniciativa del grup teatral La Joventut de la Faràndula (fundat el 1947), amb la participació d’accionistes particulars.
Obra dels arquitectes Arís i Vila Juanico, amb una capacitat de 1 103 places platea i dos pisos, fou equipat des del principi per a la programació de música, teatre i dansa El 1972 passà a propietat municipal dirigit inicialment per un patronat, des del 1984 és administrat directament per l’Ajuntament Han estat especialment importants les reformes fetes en 2000-02, que n’han millorat en profunditat les possibilitats escèniques i la seguretat A més de les temporades de teatre, dansa i música simfònica -on actua l’Orquestra Simfònica del Vallès-, s’hi representen les òperes…
Ruckers
Música
Nissaga activa a Anvers des de l’últim quart del segle XVI fins a mitjan segle XVII que liderà l’escola flamenca de construcció del clavicèmbal.
El seu fundador fou Hans Ruckers, nascut a Malines i mort a Anvers el 1598 La característica escola flamenca de construcció, basada en la solidesa de la caixa de ressonància i la recerca d’un so més prolongat i de gran riquesa harmònica, arribà a la perfecció amb els seus fills Hans Johannes i Andreas 1579-1652, que treballaren plegats fins el 1608 i posteriorment per separat Alguns dels seus instruments, ja considerats modèlics a la seva època, foren els primers a posseir un doble teclat Si bé la funció originària dels dos teclats era la de la transposició, en les generacions…
interfície de distribució de dades per fibra òptica
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa de fibra òptica caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en anell doble.
El tipus bàsic consisteix en dos anells concèntrics de fibra òptica que transmeten dades en sentits oposats, a una velocitat de 100 Mbps, procedents d’altres xarxes de velocitats més baixes, per a les quals fa la funció de backbone Tot i que les FDDI poden atènyer més de 100 km de llargada xarxa d’àrea àmplia o WAN, troben aplicació corrent tant a les xarxes d’àrea metropolitana MAN com a les d’àrea local LAN La necessitat de transmetre la veu per commutació de circuits juntament amb les dades per commutació de paquets ha donat lloc a l’FDDI-II, que té, però, un límit de…
Cristina Marcos Herrero
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Formada al Club Natació Sant Feliu, el 1989 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou tres cops campiona de la Copa Catalana 1991, 1995, 1996 i tres cops del Campionat de Catalunya 1996, 1997, 1998 Fou vuit vegades campiona de la Lliga de primera divisió 1990, 1992-98 i dues vegades de la Copa de la Reina 1997, 1998 Intervingué set cops en la Copa d’Europa 1991, 1993-98 En el període 1991-98 fou 65 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en dos Campionats d’Europa 1993, 1997 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1997 i la medalla de serveis…
Josep Llonch Rafecas
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins i entrenador.
Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP…
Club Esportiu Tennis Taula Esparreguera

Jordi Morales, del Club Esportiu Tennis Taula Esparreguera
Club Esportiu Tennis Taula Esparreguera
Tennis de taula
Club de tennis de taula d’Esparreguera.
Fundat al principi de la dècada de 1970, fou impulsat per Joan Asensio, Cast Soteras i Joan Romeu Els anys noranta els equips de base aconseguiren els primers podis del club, i el 1996 el primer equip pujà a primera divisió Participa en els Campionats de Catalunya i d’Espanya Després d’una crisi, el 2003 es traslladà al teatre de La Passió, i des de llavors també és conegut com Club Escola Tennis Taula La Passió d’Esparreguera També disposa d’un equip d’esportistes amb discapacitat física que fou campió d’Espanya i de Catalunya per equips En competicions individuals destaca Jordi Morales,…