Resultats de la cerca
Es mostren 4750 resultats
torsió d’una corba
Matemàtiques
Valor numèric, definit per a cada punt d’una corba, que val zero en les corbes planes i que expressa quant se separa la corba considerada d’una corba plana en un entorn del punt considerat.
Per a una corba x = x t , y = y t , z = t hom defineix la torsió per la relació τ = | d b / ds|, on ds és la longitud de l’element d’arc ds = { c ' t 2 + y ' t 2 + z ' t 2 } 1 / 2 i b és el vector binormal, és a dir, b = t ∧ n , on t i n són els vectors tangent i normal a la corba, respectivament
Pietro di Martino da Milano
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, escultor i medallista.
Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles
Can Grasses

Can Grasses
Google Maps
Masia
Masia del municipi de Ripollet (Vallès Occidental).
És formada per planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, a dos nivells La façana principal és asimètrica, amb diverses obertures allindades o d'arc de mig punt Adossada al mur de tancament hi ha l'antiga capella, d'una nau amb teulada a dues aigües La masia és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
mecanisme de garrot
Indústria tèxtil
Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.
En girar l’excèntrica, aparta bruscament el rodet i fa girar sobre el seu eix l’arbre vertical i, amb ell, el garrot, l’extrem del qual descriu un arc de circumferència i fa moure, per mitjà d’una corretja anomenada tiratac , el tac a dins del calaix , i projecta, així, la llançadora a l’altre extrem de les taules Actualment aquest mecanisme ha estat substituït pel d'espasa
Léon Bloy
Literatura francesa
Escriptor francès.
Convertit al catolicisme, les seves obres estimularen el catolicisme literari francès del principi de segle Contribuí a la conversió de Jacques i Raïssa Maritain Apocalíptic, polèmic i moralista, cal destacar els seus llibres Le désespéré 1889, Le salut par les juifs 1892, Le sang du pauvre 1897, La femme pauvre 1897, Jeanne d’Arc et l’Allemagne 1915, els vuit volums del Journal 1898-1917 i el seu extens epistolari
Leopold Staff
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc
Giuseppe Valadier
Arquitectura
Arquitecte i urbanista italià.
Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39
Sant Pere de Murinyols o dels Empalous (Torà)
Art romànic
En un tossal al sud-oest de Torà s’alça la petita capella de Sant Pere de Murinyols, dita també dels Empalous pel fet d’estar situada en la partida de Palous o Empalous Un arc interior de l’església porta la data de 1615, si bé es té notícia de l’existència de l’església des del 1429, en què apareix documentat el “comellar de Sant Pere”
Andrejs Eglitis
Literatura
Poeta letó.
Entre les seves obres cal esmentar els reculls Zelta vālodze ‘El tord d’or’, 1939, Varaviksne ‘L’arc de Sant Martí’, 1940, Niciba ‘La caducitat’, 1942 i sobretot Dievs, tava zeme deg ‘Déu, la teva terra crema’, 1943, considerada com la seva millor obra El 1992 fou elegit membre honorari de l’Acadèmia Letona de Ciències Exiliat a Suècia durant 53 anys, el 1998 hi retornà a Letònia
Carl Theodor Dreyer
Fotograma del film Dies Irae (1943), de Carl Theodor Dreyer
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic danès.
D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina