Resultats de la cerca

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII  el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de  Neopàtria  controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya  i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que…

Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…

Tradicionalment hom ha dit que s’establí prop de Xàtiva Costera, i alguns autors l’han confós amb el monestir de Sant Martí, situat al cap de Sant Antoni, prop de Xàtiva Sembla, però, que es trobava dins la diòcesi d’Arcàvica, prop de Conca, car en temps de l’abat Eutropi, successor de Donat, els seus monjos es rebellaren contra l’austeritat de vida que aquest els volgué imposar i fou el bisbe Pere, d’Arcàvica, el qui restablí l’ordre Eutropi 584-610 intervingué en el tercer concili toledà i el 590 fou elegit bisbe de València No es coneixen més notícies d’aquest…

Segons una llegenda francogermànica del temps de Carlemany Conversio Afrae , moriren amb ella altres dones que sembla que practicaven la prostitució, les quals, segons la llegenda, havien estat convertides per un bisbe Narcís, el qual després hauria vingut i sofert el martiri a Girona La llegenda germànica ja era coneguda a Girona cap a l’any 1000 El bisbe Oliba de Vic predicà un sermó en honor d’aquest suposat Narcís de Girona el dia de la festa de santa Afra 5 d’agost vers el 1042 Prop de Girona, dins el terme municipal de Sant Gregori, hi ha un santuari dedicat a…

El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988

Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947

El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe…

Es graduà en biologia a la Universitat de Stanford 1974 i es doctorà en oceanografia a la Universitat d’Oregon 1983 Posteriorment estudià teologia al Church Divinity School of the Pacific de San Francisco, on es graduà el 1994, any en què fou ordenada per l’Església episcopaliana, i el 2001 obtingué el doctorat a la mateixa institució L’any 2000 fou elegida bisbe de Nevada i al juny de 2006 la primera dona cap de l’Església episcopaliana en una ajustada i disputada votació, que havia estat precedida d’una controvèrsia en relació amb l’elecció d’un bisbe que havia…

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar