Situació
ECSA – A. Villaró
Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TGC710892.
Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri. La casa és la més alta de totes. Les restes del castell són al celler.
Història
L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’Aravell. L’ardiaca Guillem fou més tard bisbe d’Urgell, i en el seu testament cedí la part del castell que li pertocava a la canònica. L’adscripció del castell al capítol fou, però, objecte de disputes amb el vescomtat de Castellbò. Pere de Montferrer, en el seu testament del 1146 dividí les seves possessions a Montferrer entre el capítol i el vescomtat. En virtut d’aquest acord, i per posar fi a les diferències que comportaria la seva aplicació, el bisbe Bernat Sanç i els canonges de la Seu d’Urgell van donar en feu el castell de Montferrer al vescomte de Castellbò. A canvi, aquest darrer prometia fidelitat i ajuda contra tots els adversaris.
El 1162 se signà un nou acord entre Ramon de Castellbò, Bernat Sanç i el capítol d’Urgell; per aquest acord el bisbe concedia al vescomte el castell de Montferrer en comanda, a canvi del pagament de 200 sous anuals: aquesta donació no obligava els successors del bisbe. A més, el vescomte havia de servir el bisbe contra tots els seus enemics, excepte els comtes de Barcelona i d’Urgell, i retornar-li el castell si l’hi requeria. A més, el bisbe es reservava el dret d’enderrocar el castell.
El 1171, i per posar fi a noves trifulgues entre el bisbat i el vescomtat, centrades en la possessió del castell fronterer de la Terrassa, el vescomte Arnau renuncià als drets que tenia sobre el castell de Montferrer. Successives convinences foren signades entre ambdues parts el 1194, el 1199 i el 1201, amb una confirmació el 1206. En aquesta darrera, el vescomte va perdre definitivament qualsevol dret sobre el castell, en renunciar al dret que tenia al servei de dos homes. Anteriorment, el 1199, el bisbe havia adquirit uns altres drets sobre el castell, els quals posseïa Guillem de Ponts.
Al pariatge del 1278 es permutava el castell de Montferrer, juntament amb el castell d’Adrall, per les fortaleses d’Ortons i Adraén. Aquesta permuta mai no es va fer efectiva.
Al segle XV, durant la guerra civil contra Joan II (1462–72), el castell de Montferrer fou utilitzat com a plaça militar per les tropes de la Diputació del General; en aquest sentit hi ha notícia que l’any 1463 la Diputació escrivia a Joan Nicolau, canonge de la Seu d’Urgell i al capità i batlle del castell de Montferrer, que donessin ordre perquè les rendes i emoluments generats pel castell servissin per a pagar les persones encarregades de custodiar-lo.
La fortalesa de Montferrer continuà essent patrimoni de l’església urgellesa fins a la desamortització del segle passat.
Castell
En un celler mig enrunat, al qual s’accedeix des de dins de la casa, hi ha un mur clarament medieval, d’uns 4 m de llarg per 2 d’alt. Les filades superiors estan formades amb opus spicatum molt regular, fet amb carreus d’esquist d’uns 30 cm de llarg per deu d’alçada. No és possible mesurar el gruix del mur.
Tot i que sense un estudi més aprofundit no es pot assegurar res, les característiques de l’aparell del mur fan pensar en una construcció feta cap a l’any 1000.
Dues de les estances superiors de la casa són cobertes amb volta de canó. La resta de l’edifici ha estat molt modificat.
Montferrer encara conserva restes del recinte emmurallat, amb el basament d’una torre rodona i un llenç de muralla atalussat i amb espitlleres, segurament baix-medievals.
Bibliografia
- Miret i Sans, 1900, pàgs. 133–137, 145, 218; Baraut, 1986–87, vol. VIII, doc. 1 107, pàg. 32; Baraut, 1988, vol. I, pàgs. 171, 191, 270, 310.