Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas Després d’una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s’installà a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i es dedicà a l’ensenyament És autor d’obres instrumentals, de dues sardanes i d’un mètode per al seu instrument

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona

Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat…

Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç

Divulgador de la psicologia, sovint amb projecció collectiva, dels seus treballs cal destacar Esperit de set-ciències 1959, Del poble català Buenos Aires, 1962, signat P Bauló, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983

Era formada per un representant de les conselleries d’economia n'era el president, finances, agricultura i proveïments tingué delegacions a París, Londres, Praga, Brusselles i Buenos Aires Fou dissolta pel decret del 14 d’agost de 1937 i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, que deixà d’existir quan la direcció del comerç exterior tornà a mans del govern de la República

Modernes investigacions, però, fan suposar que el veritable autor fou un aventurer castellà, i que fou publicada a Lima, vers el 1715 i no a Gijón el 1773 L’obra, concebuda com un manual per a viatgers, resolta a la manera de les novelles picaresques, descriu un viatge fet entre Buenos Aires i Lima i constitueix un dels documents més reeixits i interessants de l’època