Resultats de la cerca

Començà a competir en bicicleta de muntanya el 1994, i fou campió de Catalunya de camp a través A partir del 2004 se centrà en la carretera El 2006 fou el millor ciclista del rànquing català i campió de Catalunya amb el Club Ciclista Montcada Un any després s’imposà en les Grans Clàssiques i tornà a ser el millor ciclista del rànquing català El 2008 fitxà per l’Azysa i competí en curses estatals, i guanyà les voltes a Cantàbria, Occident i Salamanca i el Campionat de Sabadell El 2009 liderà el rànquing estatal i guanyà les voltes a Àvila, Castelló i Sevilla Tornà a competir en l’…

Aviat destacà en les proves combinades i es proclamà campió d’Espanya juvenil i júnior de decatló 1997, 1998 El 1998 militava a les files del Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i s’entrenava a les ordres de Josep Lluís Lucero En categoria absoluta aconseguí dos títols catalans de decatló 1999, 2000 El 2001 deixà les proves combinades i se centrà en el salt de llargada Aleshores passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, primer amb Roberto Cabrejas i posteriorment amb Antoni Corgos En llargada aconseguí tres títols catalans a l’aire lliure 2004, 2005, 2007 i un en…

Format al Club Natació Sant Andreu, posteriorment nedà al Club Natació Montjuïc 1998-99, elClub Natació Terrassa 1999-2001 i el Club Natació Figueres 2001-08 Fou campió d’Espanya júnior en 100 i 200 m braça i 200 m estils 1994, 1995 i aconseguí la sisena posició en el Campionat d’Europa júnior 1994 En categoria absoluta fou tercer en el Campionat d’Espanya en 200 m braça 1997 i segon en 200 m estils 1998 Fou campió de Catalunya en 100 m braça 1999 i campió d’Espanya amb la selecció catalana 2000 El 2003 gua-nyà els 200 m estils del Gran Premi de Natació Stadium de Venècia Des del 2008 neda al…

Debutà com a professional el 1969 Jugà successivament amb el Còrdova, el Castelló i el Real Madrid, amb el qual guanyà cinc lligues consecutives 1975-80 i quatre copes 1974, 1975, 1980, 1982 Fou també internacional de la selecció espanyola El 1984 posà fi a la trajectòria com a jugador i s’incorporà com a entrenador en les categories inferiors del Real Madrid Passà a entrenar el primer equip el 1994, amb el qual, fins el 2003, guanyà dues lligues de Campions 2000, 2002 i dos campionats de lliga 2001, 2003, entre d’altres Seleccionador del conjunt estatal des del 2008, aconseguí…

Estudià a la Universitat de València, i posteriorment literatura creativa als Estats Units i lingüística i traducció en universitats de la Gran Bretanya Professor titular de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, les seves novelles ambientades en el món romà tenen una gran popularitat  Africanus, el hijo del cónsul 2006, primera part de la Trilogía de Escipión formada també per Las legiones malditas 2008 i La traición de Roma 2009, conjunt que el 2010 rebé el Premi de les Lletres Valencianes Posteriorment ha publicat la Trilogía de Trajano , formada per Los…

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i…

Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses…

Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i…

El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la…

Es llicencià a la Universitat de València i és doctor en arqueologia i prehistòria per la Universitat de Barcelona 1993 Ha estat arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i des del 2002 és conservador del Museu de Belles Arts d’aquesta institució Ha desenvolupat una intensa tasca de recerca sobre l’edat del ferro i la cultura ibèrica a les comarques septentrionals del País Valencià, on ha realitzat nombroses excavacions i treballs de prospecció Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig de la…