Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Farinelli
Música
Cantant italià.
El seu nom autèntic era Carlo Broschi Esdevingut un dels castrats més cèlebres, actuà a la cort de Felip V d’Espanya El seu cant alleujà la malenconia patològica del rei, fet que li valgué recompenses i, en el regnat de Ferran VI, influència política Carles III el féu tornar a Itàlia 1759
Joan Alsina i Arús
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborador de Gaudí a les obres del Palau Güell i de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Gran Hotel de Palma, Mallorca Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran
Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura
Història
Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí.
Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig Fou gentilhome de cambra de Ferran VII Lluità en la guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França 1814 Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or 1817 Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Quart comte de Cardona (1471-86) (Joan Ramon Folc III de Cardona), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d’Entença, almirall d’Aragó i capità general de Catalunya, fill de Joan Ramon Folc (II) i de Joana de Prades.
El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la…
Yosef ben Saddiq d’Arévalo
Cronologia
Història
Cronista jueu.
És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd
Camorra
Història
Associació secreta de malfactors sorgida a Nàpols al segle XVI vers la fi de la dominació hispànica.
Tenia lleis, argot i tribunals propis i era dividida en diversos graus Controlava el món de la delinqüència Sota el govern de Ferran II de les Dues Sicílies 1831-59 fou utilitzada com a policia secreta, així com a l’entrada dels garibaldins 1860 tanmateix, aviat hom n'inicià la dissolució, aconseguida pràcticament el 1883
conveni de Narbona
Invitació adreçada des de Narbona als prelats que romanien fidels a Benet XIII, per part del concili de Constança, el 13 de desembre de 1415.
Hom els oferia de reunir un concili veritablement representatiu que deposés Benet XIII que es negava a abdicar i elegís un nou papa La invitació fou cursada en saber-se que Ferran I de Catalunya-Aragó es disposava a retirar l’obediència a Benet XIII, i fou ratificada el 4 de febrer de 1416
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
Joan de Bardaixí
Història
Militar
Militar ribagorçà, fill del jurista Berenguer de Bardaixí, senyor d’El Grado, Saidí, Ossó, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux.
Fou camarlenc dels reis Martí, Ferran I i Alfons IV El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès Es distingí 1413 en la campanya contra el comte d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado
Dimitrij Pavlovič Tatiščev
Història
Diplomàtic rus.
Alexandre I l’envià a Espanya 1812-20, on aconseguí d’introduir-se a la camarilla de Ferran VII i promogué l’aproximació hispanorussa i l’adhesió d’Espanya a la Santa Aliança 1817 Protagonitzà l’escàndol de la venda a Espanya d’uns vaixells russos inutilitzables Participà en el congrés de Verona 1822
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina