Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Josep Maria Estrada
Pintura
Pintor.
Format a l’Academia de San Fernando Presentà obres a diverses exposicions oficials del 1860 al 1871, on obtingué diversos guardons Té obres de temàtica encara neoclàssica i d’altres de realisme anecdòtic, així com retrats i, sobretot, natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII
Miquel Esteve
Pintura
Pintor.
Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista
Benet Espinós i Navarro
Pintura
Pintor.
Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…
Josep Espinalt i Torres
Pintura
Pintor.
Fill d’un teixidor Passà una llarga temporada a París, i vers el 1879 arribà a Sabadell, on fou protegit per Manuel Corominas Amb el seu mestratge contribuí decisivament a entroncar la ciutat amb una vida artística real Fou un realista sòlid i vigorós, no exempt d’una finor encara romàntica, sobretot en les obres decoratives El Museu de Belles Arts de Sabadell en conserva obres
Agustí Español i Viñas
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de vermell sobre…
Simó Escobedo i Bach
Pintura
Pintor.
Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona
Antoni Colechà
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786, conreà la pintura d’història i, sobretot, els temes florals
Mateo Cerezo
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Mateo Cerezo el Vell, s’establí a Madrid el 1641, on treballà al taller de Carreño de Miranda El seu estil es caracteritza pel colorit i per la bellesa de les figures De la seva obra hom destaca Desposorios místicos de Santa Catalina Museo del Prado, 1660, els temes franciscans, com Aparición de la Virgen a San Francisco Museo Lázaro Galdiano, ~1661, els de la Magdalena Magdalena penitente, 1661, Rijksmuseum d’Amsterdam i les natures mortes a la manera de Pereda
Llorenç Cerdà i Bisbal
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H Anglada adoptà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina