Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Johann Ernst Hartmann
Música
Compositor i violinista danès.
Durant el període 1754-57 tocà en l’orquestra del príncep bisbe de Breslau, i el 1761 treballà per a la cort ducal a Plön, a Holstein En passar el ducat a la corona danesa, Hartmann es traslladà a Copenhaguen, on treballà del 1762 al 1764, i on s’establí definitivament el 1766 com a membre de la capella reial posteriorment fou violinista de la cort 1767 i director musical 1768 La majoria de la seva música desaparegué en un incendi el 1794 Els seus singspiele són significatius per l’originalitat del llenguatge -mostra d’un Romanticisme primerenc, que rebutja l’estil italià d’òpera…
Tito Schipa
Música
Tenor italià.
Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i…
Jaume Llobet Olivella

Jaume Llobet Olivella
Arxiu J. Llobet
Vela
Regatista conegut com Tato.
Membre del Club de Mar de Sitges, ha navegat en les classes vaurien, 420, 470, hobie cat, surf de vela, creuer i patí de vela En aquesta darrera, conquerí quatre Campionats d’Europa 2002, 2004, 2008, 2012, sis de Catalunya 1988, 1991, 1993, 1994, 1999, 2000 i tres Campionats de Catalunya per equips 1993, 1995, 2011, així com dues Copes d’Espanya entre el 1988 i el 2002 En creuer, com a patró del Tirant lo Blanc , entre el 2002 i el 2012 ha guanyat tres vegades el Trofeu Princep Felip, dues la regata Columbretes i dues més el Trofeu Skipper Com a patró del Thriller assolí dues vegades el…
Juan de Villanueva
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic castellà.
Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…
Fernando de Valdés
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític asturià.
Collaborador de FJde Cisneros 1517, fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá Bisbe d’Elna 1529, d’Ourense 1530-32, d’Oviedo 1532-39, de Lleó 1539, de Sigüenza 1539-46 i de Sevilla 1546, es distingí també com a polític fou visitador de Navarra 1523 per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana en són testimoni les Ordenanzas del 1525 i president de la Chancillería de Valladolid 1535 i del Consejo Real 1539 Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros…
Oleguer d’Ametller i Pescio
Dret
Advocat, fill de Francesc d’Ametller i Perer.
Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de Albornoz, comte…
Abraham Bar Ḥiyya
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu, conegut també per Abraham Iudaeus Savasorda.
Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…
Josep Maria Garrut i Romà
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica Publicà Barcelona, vint segles d’història 1963, amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977 i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art Conreà també la pintura Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 L'any 1991 rebé la Creu de…
Garcia I de Pamplona
Història
Segon rei de Pamplona (852~882), fill i successor d’Ènnec I.
fill i successor d’ Ènnec I En vida del seu pare collaborà amb els Banū Qasī, en la derrota del general musulmà Harith ibn Bazi a Balma 842 En represàlia el sobirà cordovès s’apoderà de Pamplona 842 i dirigí una campanya contra Garcia 843 Vers el 859 fou capturat per un grup de normands, que obtingué una forta suma pel rescat Aquest fet facilità l’ascendència política de la família Ximena i un canvi de les aliances Pamplona s’orientà cap a l’amistat amb Astúries i l’hostilitat amb els Banū Qasī Així, Mūsà ibn Mūsà Fortun combaté contra Pamplona 859, que fou devastada per un exèrcit cordovès…
Elionor d’Urgell
Història
Princesa de Salern.
Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina