Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Joan Fargas i Heras
Música
Compositor i organista.
Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció , de sardanes i del drama líric Lo safraner 1908 Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró
Jean Etxepare
Literatura
Escriptor basc.
Exercí la medicina a Aldude Collaborà en diverses revistes i fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Publicà Burruchkak ‘Espigues’, 1910, collecció d’assaig, i Beribilez ‘En automòbil’, 1931 Escriví en baix navarrès occidental, modalitat dialectal que consagrà literàriament
Francesc Llagostera i Sala
Metge.
Es doctorà en medicina a Barcelona 1869 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, d’on fou arxiver, bibliotecari i vicepresident Publicà al periòdic “Lo Gai Saber” una collecció de refranys populars Aforística catalana , 1883, editada després a part
Vicenç Borràs i Mompó
Pintura
Pintor.
Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893
Olimpismo

Portada del núm. 10 de la revista Olimpismo (2001)
BIBLOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista de filatèlia olímpica publicada a Premià de Dalt per primer cop al setembre del 1994.
Dirigida i editada per Sebastià Sabaté Culla, fou l’òrgan de la Unió Espanyola de Filatèlia Olímpica UEFO i tingué el patrocini del Comitè Olímpic Espanyol i l’Acadèmia Olímpica Espanyola De periodicitat semestral, amb irregularitats, cessà en morir Sabaté 2008
Jaume Parcet
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa
Ramon Gómez i Ferrer
Pediatria
Metge pediatre; fou catedràtic i degà de la Universitat de València.
Dirigí la revista La Medicina Valenciana i presidí l’Acadèmia de Medicina 1917 Publicà La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico 1884 i La atrofia muscular progresiva y la parálisis glosolabiolaríngea 1885, així com diversos treballs sobre higiene escolar
Vincenzo Catena
Pintura
Pintor venecià.
Seguidor de Bellini, treballà amb Giorgione 1506 Conreà la pintura religiosa retaule de Sant Francesc a l’Acadèmia de Venècia, Martiri de Santa Cristina a Santa Maria Mater Domini, Sagrada Família i Santa Anna , actualment a Dresden i també el retrat
Gabriel Llompart i Moragues
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis…
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Dret
Historiografia catalana
Escriptor i advocat.
Vida i obra Estudià dret a Cervera Advocat en exercici, també fou professor de dret a la Universitat de Barcelona Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833 Fou membre del cercle d’intellectuals que introduïren el corrent romàntic europeu a Catalunya a través de publicacions com El Europeo i traduccions de literatura estrangera Aquest cercle ajudà a la recuperació i consolidació del moviment literari en català a partir de les primeres dècades del vuit-cents Fou membre actiu de diferents plataformes culturals i científiques Amic d’…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina