Resultats de la cerca
Es mostren 4251 resultats
Guillem III de Narbona
Història del dret
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge titular d’Arborea (1417-27), fill de Guillem de Tinièras, senyor de Mardoinha, i de Garina de Beaufort-Canilhac, vídua del vescomte Guillem I de Narbona.
Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras…
El Museu Social
Museu Social, inauguració, “El Diluvio”, 28-11-1911 BC Durant la primera dècada del segle XX, des de l’ajuntament de Barcelona, la Diputació Provincial i, més endavant, des de la Mancomunitat de Catalunya es posaren en marxa activitats concretes d’intervenció social amb vista a “reciclar” una societat catalana en expansió, però mancada de tradició administrativa i de govern I la via que triaren per fer-ho fou l’organicisme político-administratiu, amb el benentès que es tractava d’acostar l’administració als administrats I és en aquest sentit que cal entendre per què, des de les instàncies…
utraquista
Cristianisme
Membre del grup hussita que defensava l’administració de la comunió als fidels sota ambdues espècies (in utraque specie).
Enfront de la posició radical taborita, representaren l’ala moderada, integrada bàsicament per la burgesia de Praga
llengua oficial
Principals llengües parlades actualement al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.
Amb la llengua oficial, o llengües oficials, coexisteixen dins un estat les llengües no oficials, també anomenades regionals o ètniques
mitridatisme
Immunitat contra una metzina, adquirida per la seva administració prèvia a dosis mínimes i després a dosis progressivament creixents.
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del segle X
eminentissimus vir
Història
Títol donat al segle II aC a importants membres de l’administració romana (prefectes, governadors d’algunes províncies, etc.).
dosimetria
Farmàcia
Sistema terapèutic, avui en desús, que consisteix en l’administració d’alcaloides, en forma de grànuls de concentració definida.
desviació de poder
Dret administratiu
Exercici de potestats per un òrgan de l’administració amb finalitats diferents de les establertes per l’ordenament jurídic.
Els actes així produïts són anullables a instància de la part interessada o perjudicada
camarlenc
Cristianisme
Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa