Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
La Diputació de Girona retira els títols honorífics a Franco
La Diputació de Girona aprova per unanimitat retirar els títols honorífics a Franco i a sis alts càrrecs de la dictadura, com l’almirall Carrero Blanco, que encara eren vigents El dia 27 el plenari de l’Ajuntament de Tarragona acorda retirar el títol d’alcalde honorari i perpetu de la ciutat al dictador, en una moció presentada per ERC que rep el suport de tots els partits El 30 de juny la Diputació de Barcelona aprova la retirada dels honors a Franco també per unanimitat La Diputació de Lleida ja va aprovar la revocació d’aquests honors el 2008 a proposta de la CUP, en la qual…
Commemoració del 10è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
Berlín recorda amb diversos actes oficials i un multitudinari concert a la porta de Brandenburg el 10è aniversari de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant gairebé 30 anys Als actes assisteixen els expresidents dels Estats Units, George Bush, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, i l’excanceller Helmut Kohl A l’Ajuntament de la capital alemanya, Bush és nomenat Ciutadà d’Honor de Berlín Els actes queden enterbolits per la decisió del Tribunal Suprem alemany de ratificar la condemna de sis anys i mig de presó contra Egon Krenz, el darrer màxim dirigent de l’RDA,…
Gotha
Ciutat
Ciutat del land de Turíngia, Alemanya.
S'estén al peu de la Selva de Turíngia, en una antiga via que unia Frankfurt de l’Oder amb Breslau És un nucli industrial, amb indústria mecànica i química, fàbriques de porcellana i foneries A l’edat mitjana fou possessió dels bisbes de Magúncia i es convertí en la capital del ducat de Saxònia-Gotha, i posteriorment, de Saxònia-Coburg-Gotha A partir del 1763 hi fou editat l' Almanach de Gotha , i el seu institut geogràfic, fundat per Justus Perthes 1785, posseí la collecció més completa de mapes i documents geogràfics de tot el món Conserva alguns monuments l’ajuntament 1574, la…
pantà de Boadella

Vista del pantà de Boadella
© C.I.C - Moià
Pantà de la Muga, a la comarca de l’Alt Empordà.
La resclosa del pantà és situada 1 km al NW del poble de Boadella i és en la seva pràctica totalitat al terme de Darnius Les aigües del pantà, que significà un canvi important de paisatge a la zona, són utilitzades tant per la producció elèctrica com per regadiu Acabada el 1969, l'emplaçament previst inicialment va haver de desplaçar-se riu amunt, bé que, tot i el canvi hom no li canvià el nom oficial Aquest municipi inicià als anys vuitanta una sèrie de demandes per aconseguir el canvi de nom, i al desembre del 2013 la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya donà la raó a l'…
Més d’un miler de detinguts en una manifestació a Moscou
La policia deté milers de manifestants en una manifestació a Moscou contra el veto del govern a candidats de l’oposició en les eleccions locals del setembre És la segona manifestació per aquest motiu En la primera, la setmana anterior, hi van participar més de 20000 persones, i desenes de persones van ser detingudes La segona convocatòria va ser declarada illegal per l’ajuntament per motius de seguretat El principal convocant, el líder opositor Alekxei Navalni, va ser detingut el dia 24 i condemnat a 30 dies de presó El 28 de juliol s’anuncia que Navalni ha d’ingressar a l’…
Agustí Prim i Tarragó

Agusti Prim i Tarrago
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Funcionari de la Diputació de Lleida, publicà poemes i relats humorístics de tipus costumista en publicacions periòdiques, com la revista satírica Lo Garbell 1883-84 i el diari El Pallaresa , o en fulls volants Romanços humorístics , Lleida, fi de segle 1900, Coses de Lleida i, sobretot, Veritable relació de les grandioses fires i festes que celebrà lo Excellentíssim Ajuntament de Lleida en honor de sant Anastasi màrtir 1896 També fou autor d’estudis d’arqueologia, numismàtica i història moderna i contemporània de Lleida, entre els quals destaquen Sellos municipales de la provincia de Lérida…
,
Josep Peres i Peres
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Peresejó Fill d’un alcoià i d’una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l’ajuntament una beca per a fer estudis d’art a Madrid i a València Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l’obra de Rodin, que l’entusiasmà De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l’heroi, Avant, L’esclau i Eurítmia Guanyà medalla d’or a l’Exposición Nacional de Madrid 1950 Fou medallista de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre…
Junta Provisional de Govern de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona el 17 de juliol de 1854, arran de l’aixecament revolucionari a tot l’Estat espanyol.
Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a…
Casa de l’Ardiaca
Arquitectura religiosa
Una de les antigues residències dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l’antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del segle XV, per l’ardiaca Lluís Desplà, que li donà aspecte de casal noble.
L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo 1490 A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu 1871 Després d’haver donat allotjament a centres polítics, jutjats i tallers d’artistes, esdevingué estatge del Collegi d’Advocats, i, més tard 1919, adquirida per l’ajuntament, fou destinada a seu de l’ Arxiu Històric de la Ciutat ,…
Museu de Ceràmica Popular
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2001 a l’Ametlla de Mar.
Té el seu origen en la Fundació Privada Martí-Castro, creada el 1992 El 2006 reobrí les portes després d’un any i mig de tancament, i gràcies a un acord entre l’ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, passà a ser de titularitat pública El fons museístic, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, del Marroc i d’altres països del món, és considerat el fons més gran del seu gènere exposat a Europa A les seves sales permanents s’exposen uns 4500 objectes ordenats en quatre circuits els usos de la ceràmica, els centres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina