Resultats de la cerca
Es mostren 14206 resultats
activitat
Etologia
Conjunt dels actes motors d’un organisme.
El nivell d’activitat depèn d’un seguit de factors com són ara el ritme vetlla-son, la privació d’aliment o de beguda, l’estat sexual, l’espera d’estímuls favorables o nocius, la frustració, etc
certificat digital
Electrònica i informàtica
Document electrònic avalat per una entitat certificadora autoritzada que garanteix la identitat d’una persona.
Serveix per a salvaguardar la seguretat de les transaccions electròniques, com ara la signatura de documents, la identificació davant l’administració pública o l’accés a llocs de la xarxa reservats a un determinat grup de persones
Eduardo Gómez de Baquero
Literatura
Assagista i crític literari castellà.
Conreà el periodisme i publicà contes i llibres de crítica i assaig, com ara Letras e ideas 1905, De Gallardo a Unamuno 1928, i també escriví novelles El renacimiento de la novela en el siglo XIX 1924
barret de ferro
Tecnologia
Cobertora d’oxidació formada per una crosta dura d’òxid, principalment de ferro (limonita).
Es forma per lixiviació i oxidació pròxima a la superfície i a la part superior d’un jaciment de sulfurs, en especialment de ferro pirita, calcopirita Aquest procés concentra, ocasionalment, elements molt insolubles, com ara l’or
revetlla
Folklore
Festa popular amb balls al carrer, barraques de fira i d’altres jocs que se celebra les nits que precedeixen certes festes.
En algunes, hi intervé l’element foc foguera focs artificials, com és ara en la més popular als Països Catalans, la revetlla de Sant Joan sant Joan Participa també d’aquest caràcter la revetlla de Sant Pere
terramara
Prehistòria
Nom d’un tipus de jaciment prehistòric del nord d’Itàlia, d’origen popular, de l’època calcolítica (o eneolítica) i de l’edat del bronze.
Són petites plataformes que sobresurten de la plana, formades per acumulació de vestigis com ara cendra, fusta podrida, carbó i objectes prehistòrics, produïdes pel fet d’haver-hi hagut un poblat de cabanes durant molt de temps
autofàgia
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars, per mitjà de vacúols digestius, formats a les membranes del reticle endoplasmàtic llis.
S'esdevé en el normal recanvi dels components del protoplasma i és més actiu en certs períodes de la vida, com ara el desenvolupament embrionari o la senescència, en què es donen grans modificacions i degradacions fisiològiques
Sant Climent de Cods (Areny de Noguera)
Art romànic
El vilar de Cods era emplaçat vora l’actual pilaret de Sant Climent El capbreu de Santa Maria d’Iscles ara de Puiasons de vers el 1070 menciona propietats d’aquesta església i dels habitants del llogaret
malalties abiotròfiques
Patologia humana
Conjunt heterogeni de malalties, principalment heredodegeneratives i heredofamiliars, el factor principal comú de les quals hom creia que era l’abiotròfia o envelliment prematur.
Actualment aquest concepte és subjecte de revisió, ja que el que abans s’atribuïa a l’envelliment ara es considera secundari a un trastorn metabòlic, nutricional, a l’acció d’un virus lent o a altres causes
clausula
Música
En l'ars antiqua (segles XII-XIII), breu composició polifònica a dues, tres o quatre veus, que sorgí a l’escola de NotreDame de París i que era cantada al final o entremig d’una peça del cant pla (gradual, al·leluia, responsori, etc.), construïda sobre un tema d’aquest.
A diferència de l' organum , la clausula no es construeix sobre un cant pla sencer, sinó sobre un petit fragment com ara una paraula o un melisma Aquesta forma es considera antecessora del motet del segle XIV