Resultats de la cerca
Es mostren 7155 resultats
música haitiana
Música
Art musical conreat a Haití.
Durant la dominació francesa l’activitat musical restà vinculada a l’òpera francesa Parallelament, la població negra conservà elements africans i els emprà per als ritus del culte vodú cants i danses com la dahomeiana, la mondongue , etc subratllats rítmicament per instruments de percussió Modernament alguns compositors han conreat música d’influència occidental, com Ludovic Lamothe 1882, anomenat “el Chopin negre”, Justin Élie 1883-1931, etc
Andreu Sàbat
Literatura catalana
Escriptor religiós.
De professió fou notari Escriví un Llibre de Santa Caterina i de sa santa casa en la muntanya de Montgrí 1672, amb afegits posteriors, sobre l’ermita dedicada a aquesta santa i els miracles que feu ms 2234 de la BC un altre a la Real Academia de la Historia de Madrid També compongué una Comedia de santa Catalina , en castellà, que no es conserva
Fructos del Castillo
Música
Compositor castellà.
Es coneix poca cosa sobre el seu origen, formació i càrrecs que ocupà Cap al final del segle XVI sembla que estigué actiu a Mèxic Tan sols es conserva una composició d’aquest mestre, l’arranjament a quatre veus de la segona estrofa de l’himne Ave maris stella , Monstra te esse matrem , copiada en un cantoral de la catedral de Puebla, a Mèxic
Juan Almorox
Música
Compositor castellà.
Apareix documentat per primera vegada el 1485 com a cantor de la capella musical de Ferran el Catòlic, on estigué actiu almenys fins el 1498 El 1504 escriví una cançó de caràcter patriòtic per celebrar la victòria sobre els francesos en la batalla de Gaeta Altres obres profanes seves es troben recollides al Cancionero Musical de Palacio A Tarassona se’n conserva una missa a tres veus
abissini | abissínia
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del nord-est, del qual ha pres nom Abissínia.
D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš
aqüeducte romà de Can Cua

Restes de l’aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
Plymouth
Ciutat
Ciutat del comtat de Devon, a Cornualla, Gran Bretanya, a la costa sud de la península de Cornualla.
És nus de comunicacions marítimes, terrestres i aèries i un important centre industrial maquinària, vestits, construccions navals És també un centre cultural, amb un gran nombre d’escoles i museus Bisbat catòlic Ciutat des del 1311, fou, al s XVI, el port de refugi del corsari Drake El 1620 en partí el vaixell Mayflower La ciutadella data del 1666 Conserva molts edificis dels s XVI i XVII
Mascarell
Vila del municipi de Nules (Plana Baixa), un quilòmetre al NE del cap del municipi, vora la carretera de Borriana.
L’església parroquial els Àngels depèn de la de Nules Conserva les antigues muralles Era lloc mixt de cristians vells 101 focs el 1609 i de moriscs 30 focs el 1602, aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó Fou cap del marquesat de Mascarell de Sant Joan, i fins a la segona meitat del s XIX formà un municipi
Nuneaton
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al Warwickshire.
Té tradició de segles en l’activitat minera del carbó, completada per l’explotació de jaciments d’argila per a la fabricació de maons i teules i per la de pedreres de granit, que subministren material per a la pavimentació de vies públiques També hi ha fàbriques de gènere de punt i indústria de la confecció en general Conserva un monestir del s XII
Orbetello
Ciutat
Ciutat de la província de Grosseto, a la Toscana, Itàlia.
La població s’aixeca sobre l’emplaçament d’un antic poblat etrusc una petita llenca de terra ficada dins una llacuna estesa entre les dues franges de terreny que uneixen el Monte Argentario amb la terra ferma Conserva restes etrusques i muralles del temps del domini castellà Extreu mineral de ferro del Monte Argentario La llacuna té fama pels nombrosos ocells de pas que la visiten
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina