Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Rovira
Arquitectura
Família d’arquitectes.
A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a l’Escola de…
José María de Urquinaona y Bidot

Jose Maria de Urquinaona y Bidot
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de…
Amosis
Història
Primer faraó de la dinastia XVIII (1570 — 1546 aC).
Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al principat de Kuš…
Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els estudis Boreal…
Georges Claude
Física
Físic i enginyer francès, membre de l’Académie des Sciences des del 1924.
Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d' aire líquid i el féu més econòmic Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destillació fraccionada L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en illuminació Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu…
Salvador Gurri i Coromines
Escultura
Escultor, fill de l’arquitecte Jacint Gurri.
Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo…
Carlos Márquez Prats
Columbofília
Columbòfil i dirigent.
Membre de la Societat Columbòfila Missatgera de Barcelona, el 1956 començà a guanyar trofeus i ocupà el càrrec de secretari del club 1958-61 Bastí el seu colomar a l’avinguda de Sarrià, i el 1979 adquirí una finca de 10 ha a Sant Feliu de Codines, i hi construí un gran colomar El 1985 nasqué el colom que li donà més èxits, anomenat Mickey Mouse Aconseguí diversos Campionats del Món, d’Europa i d’Amèrica Llatina, i nombrosos primers premis en concursos internacionals D’altra banda, fou un important promotor de competicions, i creà els anomenats derbis , també coneguts com…
Gimnàs Garcia Alsina
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou…
Antoni Guiu Badia

Antoni Guiu Badia
Arxiu A. Guiu
Vela
Regatista de creuer.
Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà en les 200…
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a combatre el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina