Resultats de la cerca

Es formà com a cantaire de sinagoga, i no es dedicà a l’òpera fins el 1942 Debutà al Metropolitan de Nova York amb La Gioconda 1945, i fou titular d’aquest teatre des d’aleshores El 1947 es presentà a Itàlia, i actuà en diversos països a Barcelona el 1965, el 1966 i el 1974 Duia en repertori Verdi, Gounod, Bizet, Giordano, etc, i s’especialitzà en el paper d’Eleazar de La juive , de Halévy, que cantà per darrer cop a Barcelona desembre del 1974

Duc de Baviera 995 i rei de Germània i d’Itàlia 1002, succeí l’emperador Otó III Estigué en conflicte amb Boleslau I de Polònia fins que, pel tractat de Bautzen 1018, aquest aconseguí de mantenir la seva independència i féu retrocedir la frontera germànica fins a l’Elba Impulsà la reforma monàstica i mantingué la preeminència de l’estat sobre l’Església Fou el darrer emperador de la dinastia de Saxònia Fou canonitzat el 1146 La seva festa es celebra el 13 de juliol

Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas

Normalment signava com a Ceferí Clavero de Falces i Carrós Fou procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà en certàmens poètics celebrats a València els anys 1658, 1659, 1667 i 1668 En aquest darrer presentà un romanç en català, “Pare Carbó estiga atent” València 1669 Moltes de les seves poesies es publicaren entre el 1652 i el 1669 en els preliminars de diverses edicions i en els volums miscellanis dels certàmens Sembla que escriví diverses comèdies hagiogràfiques en castellà, que foren representades

Collaborà, entre d’altres, a La Revista i a La Veu de Catalunya amb diversos poemes i fou premiada en alguns certàmens poètics El 1917 s’integrà a l’entitat Nostra Parla És autora dels reculls Les hores 1918, Flor de l’amor Magnòlia perfumada 1921, Flor de l’ànima 1929 i Fugaç resplendor 1955 Un dels principals motius literaris de la seva obra és la natura i, en el darrer recull, el tema religiós La seva poesia, de factura correcta, és descriptiva i mesurada

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

S’inicià en publicacions com Olimpia i Club 1952-53 Fou redactor 1954-66 i cap de secció 1966-76 de Mundo Deportivo Treballà en els diaris Lean i Dicen 1962-78, en el darrer dels quals també fou cap de secció 1980, i exercí de corresponsal a Barcelona 1956-71 del Diario Montañés , entre d’altres Cobrí totes les Copes del Món de futbol entre el 1962 i el 1982 Collaborà en publicacions com Marca i El Español , i fou subdirector de Marathon 1973

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers