Resultats de la cerca

Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona i fundador del Club de Rem Ruber Es proclamà campió d’Espanya en deu ocasions, entre les quals en embarcacions de vuit amb timoner 1923, 1924, 1928 i quatre amb timoner 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en iol de vuit amb timoner Posteriorment, es dedicà a entrenar i fou director tècnic de la Federació Espanyola de Rem 1967-70

Collaborador de Joventut , El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , Catalunya Artística , L’Atlàntida , etc Poeta modernista, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, Prosa vulgar 1899 i Jovenesa , que dedicà a Frederic Rahola Amic de Picasso, alguna de les primeres illustracions publicades per aquest acompanyen poemes seus Escriví els llibrets de les òperes Friné —musicada per Sadurní— i Hespèria —musicada per Joan Lamote de Grignon—, estrenada al Liceu el 1907

A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano

L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870

Inicialment quinzenal, fou convertida en diari vespertí el 1886 Fou la primera publicació sabadellenca que dedicà un espai regular a articles en català, llengua en la qual fou redactada totalment a partir de l’agost del 1932 Milità dins un catalanisme moderat i catòlic a més de notícies, publicà articles científics i literaris Entre els seus collaboradors es destacà Agnès Armengol de Badia Deixà de publicar-se pel gener del 1935

Fundà el grup editorial Axel Springer Verlag AG, el més potent de la República Federal d’Alemanya 1945 Aquest grup, nascut de l’adquisició d’altres empreses editorials, el 1967 establí la seu central a Berlín i més tard 1970 es constituí en societat amb diverses filials es dedica a la publicació de diaris “Die Welt”, “Bild-Zeitung”, etc i revistes, de periodicitat diversa i per a públics diferents

Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927

Entre el 1920 i el 1940 publicà més de quaranta llibres, incloses novelles, contes i assaigs entre els quals cal esmentar el recull de narracions Petites escenes sota la lluna 1931 i la novella La ciutat fronterera 1934 Després de la fundació de la República Popular de la Xina treballà al Museu d’Història Els darrers trenta anys es dedicà només a la investigació amb treballs molt erudits

Secretari del bisbe Absalon , escriví per encàrrec seu els Gesta danorum ‘Gestes dels danesos’, ~1200, obra en setze llibres Amb un llatí ampullós i rebuscat, dedica els nou primers a recollir tot el patrimoni de les antigues sagues daneses —entre altres, les de  Hamlet i de Guillem Tell — i així completà l’ Edda islandès Història destinada a glorificar la reialesa i l’Església, fou publicada per Christiern Pedersen 1514

El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema