Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Club Billar Sant Adrià
Billar
Club de billar de Sant Adrià de Besòs.
Fundat l’any 1944, els socis fundadors començaren a practicar billar a l’edifici de l’Amistat de Sant Adrià cap el 1930 Canvià de local en alguna ocasió i el 1945 es traslladà a l’Ateneu Adrianenc S’inscriví a la Federació Catalana i Espanyola de Billar l’any 1951 Josep Huguet en fou president entre el 1960 i el 1992, època en què destacaren jugadors com Josep Maria Quetglas, Dani Sánchez o Miguel Ángel Guerrero D’altra banda, Pascual Peña i Feliciano Marín participaren en la Lliga d’honor espanyola a tres bandes per equips, categoria en què el club romangué diverses edicions L’…
Paul Henry Lang
Música
Musicòleg hongarès naturalitzat nord-americà.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un…
Joseph Wilfred Kerman
Música
Musicòleg i crític musical nord-americà.
Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova…
Josep Maria Miró Trepat
Esports de tir
Futbol
Dirigent esportiu i tirador.
El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del…
Federació Catalana de Golf
Golf
Organisme que regeix la pràctica del golf a Catalunya.
Es fundà el 1968 en una sessió celebrada al Reial Club de Golf el Prat, substituint l’anterior delegació de Catalunya i Balears de la Federació Espanyola Els clubs fundadors foren Sant Cugat, Terramar, Llavaneres, Cerdanya, el Prat i Pals Els primers objectius, després d’elaborar els estatuts, van ser el foment de les llicències, l’establiment del calendari de competicions i la promoció del golf femení Anys més tard, creà el primer camp públic de Catalunya, el Camp de Golf de Sant Joan, a Rubí Entre els seus presidents han destacat Santiago Fradera, Santiago Fisas, Manolo Armet i…
Mark Laurence Elvin Oliphant
Física
Físic australià.
Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…
Falange Española
Partit polític
Partit feixista fundat per José Antonio Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda a Madrid el 1933, la secció catalana del qual fou constituïda a Barcelona a finals d’aquell any.
Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez…
Societat Filosòfica
Entitat inaugurada a Barcelona l’11 de juliol de 1815 i creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, la física, l’oratòria i la poesia.
En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos…
Pere Seras i Isern
Història
Polític i empresari.
Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar 1913 i s’installà a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president Collaborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca” Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una indústria de…
Ricard Sanz i Garcia
Història
Anarcosindicalista.
Obrer tèxtil, installat a Catalunya des del 1913 i militant de la CNT des del 1917, fou un dels fundadors, vers la fi del 1922, del grup anarquista Los Solidarios, i poc després, el 1923, figurà en el primer comitè de relacions dels grups anarquistes de Catalunya Romangué a Barcelona sota la Dictadura i el 1925 fou empresonat a Saragossa Propagandista i membre, el 1932, del comitè nacional de la CNT, combaté violentament els trentistes en l’opuscle Los treinta judas El 19 de juliol lluità a Barcelona, a les Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, i després es féu càrrec de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina