Resultats de la cerca

Incorporat als laboratoris Geigy, treballà gairebé tota la vida en la recerca d’insecticides d’eficàcia total contra les plagues agrícoles, que obtingué el 1939, en fabricar el diclorodifeniltricloroetà DDT Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1948 És autor de DDT und neuere Insektizide

Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona el 1831 És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca 1792-99, obres de botàniques, taules cronològiques i una tipografia estadística dels EUA Inventà un sistema de senyals òptics

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma Publicà Memoria práctica sobre la epidemia de viruela que reinó en Palma de Mallorca el año 1846 1848 i Del origen de las cuarentenas, medidas sanitarias contra la peste y enfermedades populares contagiosas 1851

Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya

Professor d’anatomia a París i traductor dels clàssics de la medicina, influí sobre Miquel Servet i Andreas Vesal Perseguit perquè era luterà, es retirà a Estrasburg 1544 i treballà com a metge pràctic És un dels grans precursors del renaixement de l’anatomia

Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué  Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista  Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la  Institució Catalana d’Història Natural  1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…

Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…

Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar…