Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre els Evangelis…
La Fraternidad
Setmanari
Setmanari subtitulat de educación y moral, creat i dirigit per Narcís Monturiol a Barcelona pel novembre del 1847 i que sortí fins al març del 1848.
Es presentà com a òrgan del “partit socialista espanyol” i fou la primera expressió pública del grup cabetià català, amb el mateix Monturiol, Josep Anselm Clavé, el metge Joan Rovira, Francesc Sunyer i Capdevila i el militar Francisco José Orellana Étienne Cabet El periòdic reproduí fragments de Viaje por Icaria , obra traduïda per Orellana i Monturiol i publicada el 1848, així com els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista Suspès governativament, el mateix grup edità posteriorment “El Padre de Família” octubre del 1849 - març del 1850
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino
aforisme
Literatura
Proposició concisa, completa i sovint enginyosa escrita en vers i, més en general, en prosa, que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.
Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…
llei de Lynch
Costum segons el qual hom imposa el càstig d’un pretès criminal o d’aquell qui atempta contra la moral vigent prescindint de tota formalitat legal.
El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar
Trobades de joves a Montserrat
Religió
Aplecs de jovent que se celebraren entre el 1971 i el 1985 a l’ombra de l’abadia de Montserrat i sota la seva responsabilitat moral.
Inspirades originàriament en el moviment de Taizé, consistien en jornades de reflexió cristiana en un ambient festiu, celebrades generalment a l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat D’acord amb l’edat dels participants, s’organitzaven al llarg de l’any trobades per als diversos equips Alfa 13-14 anys, Pi 15-16 i Tau 17-20 Una trobada general tenia lloc cada any cap a la fi de juny Les trobades, malgrat la inspiració confessional, eren obertes a tota mena de joves i no constituïen un moviment evangelitzador estable Eren dirigides per una coordinadora integrada pels mateixos joves, amb…
ascetisme
Religió
Esforç constant i sistemàtic per a atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, renúncies voluntàries de plaers lícits i, a vegades, fins i tot imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.
El mot grec, αασκησιέ, que originàriament significava exercici i entrenament a fi d’aconseguir força i domini en els jocs atlètics, passà als filòsofs estoics en el sentit de pràctica de disciplina moral o esforç d’alliberament de tot lligam terrenal per tal d’aconseguir l' apátheia απάφεια o impertorbabilitat pròpia dels savis D’una forma o altra, l’ascetisme ha estat practicat en la majoria de les religions i, fins i tot, ha donat lloc a estils de vida específics monjos del budisme, devots hindús, essenis jueus, terapeutes egipcis, eremites o monjos cristians, etc La paraula…
Volta Ciclista a Catalunya

Volta Ciclista a Catalunya del 2011, la Volta del Centenari
© Volta a Catalunya
Ciclisme
Competició esportiva fundada a Catalunya l’any 1911, en forma de cursa ciclista anual, per etapes.
Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…
,
Josep Sebastià Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…
bestiari
Literatura
A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums.
Eren petites enciclopèdies d’història natural i, alhora, allegories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist i el dimoni La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en exemples del regne animal, interpretats allegòricament, originàriament escrit en grec i potser anterior al 140 dC Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l’Església i per les obres enciclopèdiques del s XIII Els bestiaris francesos s’adscriviren a la tradició cortesana de la literatura amorosa Bestiaire d’Amour , de Richard de Fournival Són notables els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina