Resultats de la cerca
Es mostren 7369 resultats
Carlos Arturo Torres
Literatura
Escriptor colombià.
Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916
Thorvaldur Thóroddsen
Geografia
Geògraf islandès.
Professor de geografia a diversos collegis islandesos 1880-95, n'ensenyà també a Copenhaguen, bé que sempre s’ocupà de problemes relacionats amb la geografia del seu país És autor, entre altres obres, d' Oversigt over de islandske Vulkaner Historie ‘Visió general sobre els volcans d’Islàndia’, 1882, Geological map of Iceland ‘Mapa geogràfic d’Islàndia’, 1901 i Minningabók ‘Autobiografia’, 1921
Giovanni Aldini
Física
Físic italià.
Fou catedràtic de física a la Universitat de Bolonya Nebot de Galvani, de qui contribuí a vulgaritzar i a difondre l’obra del seu oncle, en contraposició de les teories de Volta, estudià les aplicacions mèdiques de l’electricitat i escriví obres sobre galvanisme També s’ocupà de problemes tècnics com la construcció de fars i la protecció contra incendis
Pere d’Alagó
Cristianisme
Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701).
Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries 1669-72, on erigí el seminari, i d’Oristany 1672-84 El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a Universitat de l’estudi general La seva preocupació pels humils el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres
Luigi Cremona
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Enginyer civil i arquitecte 1853, fou catedràtic de geometria superior a la Universitat de Bolonya 1860 i director de l’escola d’enginyers de Roma 1873 Senador, ocupà el ministeri d’instrucció pública 1898 Fou l’impulsor de la geometria pura a Itàlia Entre les seves obres cal remarcar Elementi di geometria projettiva 1873 i Elementi di calcolo grafico 1874
Salvador Càrvia i Caravaca
Història
Marí i polític.
El 1928 obtingué el grau d’almirall Creà l’Escola de Guerra Naval 1925 i en fou director 1925-28 ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota 1929 D’idees tímidament liberals, formà part del govern 1930-31 que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura, en el qual fou ministre de marina
Joan VII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1399-1402).
Fill d’Andrònic IV i net de Joan V Paleòleg, el 1390 intentà d’enderrocar aquest amb l’ajut del soldà turc Baiazet I, però fou derrocat pel seu oncle Manuel II Tanmateix, en anar-se’n aquest a Europa per demanar ajut contra els turcs 1399, ocupà el tron La desfeta de Baiazet a Ancira el 1402 provocà la seva caiguda
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610
Heliodor Guillén i Piedemonti
Pintura
Pintor, deixeble d’Aurelià Ibarra, de Llorenç Casanova i —a Madrid— de Casto Plasencia.
Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc
Alfons Maria Gubianas i Santandreu
Cristianisme
Nom que prengué Ignasi de Gubianas i Santandreu en ingressar a Montserrat el 1895.
Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina