Resultats de la cerca

Aconseguí el rècord mundial en les proves de 2 000 m llisos, 5 000 m llisos i 2 milles, i fou imbatut en els 5 000 m des del 1979 fins al 1989 En la prova dels 1 500 m guanyà 39 curses seguides des del 1985 fins al 1990 En els Jocs Olímpics de Seül, lesionat, només guanyà la medalla de bronze en els 800 m Ha estat el primer del Gran Prix d’Atletisme els anys 1986, 1988 i 1989 No participà, també per lesió, en els Jocs Olímpics de Barcelona

Professor a les universitats de Clarmont d’Alvèrnia, Ais-Marsella, Montpeller i a la Sorbona París A la Géographie Universelle de Vidal de la Blache escriví sobre la Mediterrània i les penínsules mediterrànies en collaboració amb JSion i YChataigneau, on fa prova, especialment quan tracta de la península Ibèrica, d’una visió sovint encertada dels fets geogràfics Entre altres obres hom pot esmentar la seva tesi Les Pyrénées méditerranéennes 1913, Les Migrations des peuples 1955 i la seva obra capital, Les fondements de la géographie humaine 1943-52

Fou professor d’astronomia a Leiden 1908 Estudià els moviments dels satèllits de Júpiter, i també féu una prova de la disminució de la velocitat de rotació de la Terra amb el temps L’any 1917 elaborà un model cosmològic basat en una segona solució de les equacions del camp de gravitació de la relativitat general, distinta de la solució considerada per Einstein Segons aquest model, l’estructura geomètrica de l’espai és hiperbòlica, no hi ha un temps absolut i a cada observador correspon un horitzó en el qual el temps sembla parat cosmologia

Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, atès que Clarià i Palau eren caps dels tallers d' El Progreso Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir Tomàs Herreros, Josep Negre aconseguiren el suport de la federació regional juliol del 1908 i març del 1909 al boicot a El Progreso El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre del 1908

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Es formà i competí al Club Natació Tàrraco Aconseguí les millors marques espanyoles de tretze a divuit anys en 200 m papallona També en categories inferiors fou subcampió de la Gimnasiada i sisè a l’Europeu júnior En la mateixa prova, aconseguí el rècord d’Espanya absolut i el Campionat estatal el 2009 i el 2010 en piscina llarga, i el 2010 i el 2011, en piscina curta Després d’una etapa al CAR de Sant Cugat, des del 2010 resideix i s’entrena a la Purdue University dels Estats Units

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Iniciada de jove en la competició, guanyà el Campionat de Catalunya infantil 1977, el Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1977, en categoria benjamí, i 1983 i la Copa d’Espanya d’eslàlom gegant 1983 Fou campiona de Catalunya d’eslàlom especial 1985 i, en dues ocasions, campiona de Catalunya d’eslàlom gegant 1985, 1986 També fou subcampiona d’Espanya de combinada 1977 i eslàlom gegant 1986, i de Catalunya d’eslàlom especial 1986 Participà en diverses proves internacionals FIS, en la Copa d’Europa i en la Copa del Món 1982

Coneguda també com les 3 Hores d’Hivern de Ponts, és la prova que dona el tret de sortida al Campionat de Catalunya de resistència en terra al principi d’any, normalment al mes de gener Organitzada pel Moto Club Segre al Circuit del Bosquet de Ponts, hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior A partir del 2010 s’organitzà en categories júnior, sènior i màster en les classes RS1 i RS2 per assimilar-se al motocròs

El pilot alemany de Fórmula 1 de Ferrari Michael Schumacher pateix un accident poc després de l’inici del Gran Premi de Silverstone, a Anglaterra Schumacher es trenca la tíbia i el peroné en estavellar-se contra una tanca, cosa que li fa perdre la majoria d’opcions a conquerir el campionat del món El guanyador de la cursa és el pilot escocès de McLaren David Coulthard, el company d’equip del qual, Mika Hakkinen, conserva el lideratge del mundial tot i que no pot acabar la prova