Resultats de la cerca

En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh

Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per Pius XII el…

Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals Aquest…

Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne…

Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill…

Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista Es llicencià en medicina a Barcelona Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres A la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic…

S’inicià en el Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria quan era júnior El 1995 jugà al Blanes Hoquei Club i l’any següent tornà al Tordera, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1997 Jugà al Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1999, retornà al Blanes 1999-2005, on repetí títol 2001, passà al Club Patí Vilafranca 2005-06 i la temporada 2006-07 tornà al Club Patí Tordera, a primera divisió, on es retirà Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1999 i quedà subcampió del món a Reus

Davanter, s’inicià al collegi dels Maristes de Sants i quan era infantil fitxà pel Futbol Club Barcelona La temporada 1986-87 jugà a la màxima categoria amb el Dominicos de la Corunya cedit pel FC Barcelona i la següent tornà al club blaugrana, en el qual jugà fins el 1992 Amb el Barça fou el màxim golejador de la divisió d’honor 1990 Amb la selecció espanyola fou subcampió del món 1986 i, entre el 1989 i el 1992, formà part de la selecció ADO, d’on havien de sortir els deu jugadors per als Jocs Olímpics de Barcelona, amb la qual el 1989 fou subcampió dels World Games…

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana i una Lliga…

Jugà al CV Cornellà i, a partir del 1982, entrenà el primer equip En el seu debut com a tècnica aconseguí la Lliga i la Copa de la Reina, primer doblet en la història del voleibol femení català La temporada següent, després de la fusió amb el RCD Espanyol, seguí com a entrenadora del nou Espanyol-Cornellà, amb el qual guanyà una altra Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 El 1986, després d’un breu parèntesi, tornà a dirigir l’equip Al mateix temps, entrenà també l’equip juvenil del club A partir del 1991 es dedicà exclusivament a l’equip juvenil, amb el qual guanyà el…